Adéu Oriol, company, amic…

Es fa dur pensar que una persona com l’Oriol Papell ens hagi deixat tan sobtadament. En aquests casos on no ens esperem una notícia tant dolenta, tot es fa més difícil de pair però amb l’Oriol la situació és d’un dolor profund, d’una tristesa absoluta vers una persona que irradiava alegria i positivitat constant. 

Recordo perfectament el dia en què vaig conèixer l’Oriol. La presentació de la secció de les JERC de Castellar del Vallès. Només entrar, l’Oriol, ja ens feia riure i en poca estona havia estat capaç de trencar tot tipus de vergonyes entre els qui es qui érem presents.

També em ve a la memòria aquell míting central electoral d’ERC  al Palau Sant Jordi, on abans de la presentació del candidat, Carod-Rovira, l’Oriol, davant de milers de persones va ser capaç de sortir a l’escenari i amb aquella habilitat per imitar que el caracteritzava ens va fer riure a tots sense excepecions. 

No ha estat mai ni més ni menys, simplement, perquè no li ha calgut res més, ha estat sempre l’Oriol. No se n’ha callat mai cap i sempre ha estat coherent amb allò que ha cregut, sembla retòric, però en el cas de l’Oriol ha estat sempre així.

L’Oriol tampoc podrà acabar de viure aquest procés tant important que viu el nostre país, que de ben segur, el vivia amb passió, tal i com és ell. Però res és impossible i com deia aquell; el millor homenatge és la victòria.

No vull recordar res més que allò que hem compartit perquè ha merescut la pena tenir un amic com ell, i els moments que hem passat són el meu millor record de l’Oriol.

Em dol molt la seva pèrdua i vull expressar amb aquest post un petit record cap ell. Fa temps que no actualitzo aquest blog però el moment i la persona es mereixen el meu humil record. Li dec molts bons moments, li devem tots plegats una victòria, li dec un record etern.

 
Company i amic Oriol, fins sempre, fins a la victòria amb tu al cor.