La justícia es construeix sense por

L'atemptat de Barcelona i Cambrils han estat molt colpidors per a mi i per a la nostra societat, no hi estem acostumats. Des del meu blog, només puc que enviar un missatge d'amor i tendresa per als familiars de les víctimes i per als ferits que encara resten als hospitals. Així com, m'omplo d'orgull al veure com hi ha tanta gent en aquest món on mana l'egoisme, disposada a ajudar, un deu per a tots ells i elles!

N'he parlat infinites vegades del conflicte social i polític que generen actualment els assassinats d'Estat islàmic. No es tracta només d'una confrontació entre l'ordre i el terrorisme organitzat. Serà, tot plegat, una mala interpretació de l'islam, o bé, el projecte polític d'una minoria en el món musulmà, però, el cas, és que les causes que suposen aquests atemptats tenen repercussions serioses al nostre món occidental. 

La societat catalana després d'aquest atemptat està clar que és forta i molt dinàmica, ara bé, no som de pedra i la temptació de la divisió i l'islamofòbia sempre hi seran presents. La política, sobretot, la d'extrema dreta, sempre aprofita aquests moments per intentar enviar missatges contradictoris o simplement, se n'aprofiten de la situació de debilitat emocional de molts de nosaltres. La millor resposta, la més intel·ligent, és exercir la normalitat i construir un repte que com a catalans i com a europeus encara estem lluny d'arribar a millorar: la justícia social. 

La senzillesa de les accions d'EI són el gran problema al què s'enfronten els cossos de seguretat de tots els països europeus, ara bé, la justícia, la igualtat, és el repte que tenim com a ciutadans per a tapar un enorme pou del qual hi beuen l'extrema dreta, EI, i personatges tant poc necessaris per al món com Trump. 

I per cert, ni vídeos de la massacre, ni solucions de "pa sucat" amb oli d'alguns comentaristes, ni manifestacions d'alguns feixistes ajuden en res, més aviat, distorsionen la problemàtica -la desigualtat social- i esborren els veritables actors que han de participar en aquest conflicte -la societat civil i el sistema democràtic-.

Comprar per a consumir o comprar per a cuinar?

No és una pregunta ni filosòfica ni per pensar, és una causa del problema que tenim tots plegats avui en dia quan anem a comprar. 

Recordo, perfectament, quan era petit i anava a comprar amb la meva tieta. Una compra al mercat antic de Mollet, la compra de la carn i l'embotit a Cal Fideuer i cap a casa. Potser, no era una compra molt variada quant a productes però la meva tieta sabia perfectament el què havia de comprar amb l'objectiu de cuinar, i no només omplir una nevera plena de "potingues" per a picar, fer passar la gana etc. 

Això sí, com deia, la meva tieta no treballava i es podia passar el dia cuinant per a la família, però, tenia la cultura de comprar justament per a guisar, coure, estofar, fer al forn...i és en aquesta cultura

 -comprar per a elaborar plats- que hi pot haver un canvi substancial en el nostre tipus de consum. 

El consum, és fonamental, diria que fins i tot és la clau per a transformar sistemes. Mireu, si no, l'èxit de Bernie Sanders a la campanya per a l'elecció a candidat demòcrata als EEUU. Sanders, es va basar en influir i mobilitzar les associacions de consumidors i els consumidors en general, perquè sap que aquí hi ha una base fonamental per al canvi cultural al món occidental. 

La clau, no és només comprar productes locals, ecològics, sostenibles, justos etc., és una part fonamental, però el tipus de consum que fem ha de venir marcat per una cultura culinària, encara que sigui mínima, però és necessari transformar aquesta cultura. 

Evidentment, el factor del temps, dels canvis en els estils de cuina, dels gustos, són determinants, però és l'única manera d'aturar "l'ultraconsum" que ens posen davant nostre cada dia. També, serveix per a ordenar les nostres dietes. 

Respecte el temps a la cuina. Hi ha mil tècniques culinàries modernes que ens faciliten les coses, i internet està ple de receptes, bloggers, foodies, cuiners a youtube etc., tot depèn de la nostra organització, encara que el món laboral faria bé d'arreglar aquests horaris descontrolats i de pas, dignificar els nostres sous. 

El turisme, no és només un debat és una causa social

Darrerament, l'organització política juvenil Arran ha comès un parell d'accions directes contra equipaments turístics o consumits en massa per turistes de la ciutat de Barcelona.

A les accions comeses no els hi vull donar gaire rellevància perquè no tenen res més d'important que el representar una imatge de cara a la galeria. On s'és vist, cometre accions directes i gabar-ho com si fos un espot publicitari!

Però, aquestes accions, encara que siguin enmig de les vacances estivals, quan menys notícies hi ha per als grans media, han revifat de nou un debat que portem fatal.

En primer lloc, no entenc com l'esquerra, inclòs, l'esquerra alternativa o constetària, almenys de cara al públic, és capaç de condemnar accions com aquestes, i no assumir que el turisme de masses és ja un problema social, a més, d'accions en contra d'aquest model de turisme que es produeixen durant l'any n'hi ha moltes. A mi, em sona que l'alternativa de moltes esquerres modernes marcadament polítitzades només són capaces de contestar algun fet quan el comet la dreta, però, quan s'han de mirar a ells mateixos, ja hi som! Les idees es dissipen i formen part d'un sistema mediàtic molt rígid i avorrit. 

I sí, el turisme genera problemes molt greus, especialment a Barcelona. Bombolla immobiliària, bombolla econòmica, problemes de salut personal i col.lectiva, trasllats forçosos de famílies, desaparició o oblit de cultures locals etc. Crec que és bastant evident, no? I com aturem aquesta causa? Està clar que creant normatives, lleis etc., no n'hi ha prou. L'empenta pública seria fonamental si crea alternatives per equilibrar un món, el del món global, que empeny amb molta força. L'altra part fonamental, és que la societat civil formi part d'un procés de transformació, que existeix, sí, a moltes zones del país, especialment entre els joves. 

I per últim, què vol dir actes violents? Seriosament, posem en una balança un atac a un autobús turístic comès puntualment, i per l'altra banda, posem el cas l'encariment del 50% del lloguer després de complir els anys de contracte legals, d'una família barcelonina amb sous mitjans reals de 1000 euros per cada cap de família. Està clar qui hi perd més, oi? Les causes que se'n derivin en el cas de l'actes del bus són mínimes, i en el cas, de la família que haurà de marxar a la força d'un pis que hi han viscut molts anys són moltes: problemes d'estrés, econòmics, de socialització, potser laborals etc.

Els actes de violència o d'injustícia en el cas del turisme massiu són molt discutibles perquè on hi ha l'arrel del problema és en l'acceptació social d'aquest model que no hem triat i que a més, crea grans desigualtats socials. El turisme és un pantalla que mira cap el nostre futur i no pas cap a les butxaques d'uns quants holdings empresarials.