Abans de començar a
citar els tipus de caldos que fem arreu, anomenaré les sopes que tenen una
popularitat per dir-ho d’una manera més o menys “nacional; les sopes de
farigola –amb la seva torradeta de pa sucada amb all, i rovell d’ou-, les sopes
de fredolics –que en comarques com la meva, el Vallès, se li afegeix una picada
d’avellanes- les sopes de pa torrat, les sopes escaldades o com he sentit a dir
a la comarca del Ripollès, sopes de barber, ja que el color que en resulta se
sembla a l’aigua que usaven els barbers per afaitar als senyors , i que no
deixen de ser una sopa d’aprofitament del caldo de bullir les verdures, com per
exemple, la mongeta tendra i patata. L’escudella catxaruda, escatxarrutat,
rebaixinat o arrabaixinat, una escudella on els ingredients són majoritàriament
de les verdures que tenim plantades a l’hort per a cada temporada, i també, fideus, arròs, i
antigament també s’hi posava una mica de gallina dessalada. I per últim,
l’escudella barrejada, que es diferencia de la catxaruda perquè porta algun
tipus de carn encara que cadascú, a casa seva, la “barreja” ben bé com vol.
Seguint el viatge,
i tenint en compte que en aquest llistat segur que em deixaré de citar algun
tipus de sopa, ja que la cosa dona per molt, podem trobar; les sopes de llet,
sopes de blat de moro escairat –compte, ha de ser el veritable blat de moro per
escairar- sopes de blat escairat, sopes de fajol, sopes de froment, el rebullit
–una mena d’escudella barrejada molt comuna pels voltants del poble on visc,
Gallifa, i Sant Feliu de Codines-, les sopes de conill de Castellbisbal, les sopes
de sèmola, les sopes de menta, les sopes d’arròs –molt apte per quan tenim mal
de panxa- el farro tarragoní, les sopes de vi o sopes escaldades del brou del
bròquil de Santa Teresa, sopes de ceba –fetes a la catalana, i no pas, a
l’estil francès-, escudella de faves tendres o xiulets, sopes de menuts de
gallina (crestes, cors, punys, colls, mongetes, fetges –ja gairebé extingides,
o bé, algunes mares i iaies camuflen els menuts en les escudelles tradicionals-
les sopes de brou bufat o brebufat com es diu al Vallès –un brou que es feia
amb el caldo de la caldera de la matança del porc-.
L’olla aranesa,
l’olla dels pobres que encara avui se celebren popularment per als carnestoltes
de molts pobles, l’oblidada olla de congre –un dels peixos, conjuntament amb el
bacallà, que eren més a l’abast de les escurçades butxaques de les classes
populars- l’olla podrida, que prové dels territoris de Castella, i que al marge
dels seus potents ingredients -tot tipus de carns, mongetes, verdures- han de
fer la xup-xup durant unes quantes hores fins que la carn queda ben esmicolada,
i per tant, té la impressió de que s’hagi “podrit”. També Amades, en un altre
dels seus prolífics llibres, L’escudella,
ens parla d’una recepta d’olla podrida que feien els monjos de clausura de la
cartoixa de Montalegre, Tiana, on substituïen les carns per tot tipus de
fruites –peres, pomes, etc-.
Pel què fa al peix,
les sopes de pescador –amb les seves distintes modalitats-, les sopes de cues
de rap, i alguns estils de bullabesses d’influència francesa són els caldos més
significatius
.
També he trobat receptes
de sopes a l’històric llibre Manual de
cuinar amb tota perfecció, sopes com ara la sopa de macarrons, la sopa de
mandonguilles, o bé, al també secular llibre anomenat La cuynera catalana, hi podem trobar receptes com ara l’escudella
podrida d’estiu, l’escudella de pèsols o l’escudella llenties.
Ja per últim, i a
tall de curiositat, cito tres receptes de sopes ben curioses; les sopes d’esquirol,
que anomena el receptari del llibre editat per l’editorial Maynou, La vida a pagès. Les sopes d’ortiga
–molt recomanables per a circul.lació de la sang- o bé, una sopa ben senzilla
com és l’aprofitament del caldo de bullir les mongetes –tipus ganxet o carall-
amb una mica de fideus i arròs, per llepar-se els dits!
Bé, la llista no
s’acaba aquí, de ben segur, però el que és més important és veure com a
Catalunya no només existeix l’escudella, i a més, si ens parem a pensar, veurem
com moltes d’aquestes receptes tenen una utilitat d’aprofitar allò que tenim o
que ens sobra en aquell moment, i transformar-ho en un caldo excel·lent,
aquesta és la gràcia de fer sopes...pensar-se-les totes!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada