L’agricultura que arriba

Any nou, noves idees. En el sector agrari calen noves idees però crec que és un dels pocs sectors que més s’ha tret les lleganyes davant d’aquesta crisi. Tampoc veig necessària una tasca adreçada a inculcar noves idees a base de donar subvencions públiques, o generar moltes més normatives que entrebanquin, no cal, i en tot cas, només afavoreix a qui té temps o diners per a pagar algú i omplir la paperassa. Potser, és massa directe el què dic, però això, de veritat, a la pagesia no li cal més. 

Seguint en aquesta línia del què deia, el món agrari, que ocupa unes 50.00 persones i  representa aproximadament entre 2/3% del PIB de Catalunya, manté una tendència a l’alça de concentrar els espais de conreu en poques mans –més del 20% de les propietats de més de 20 hectàrees- però, amb un clar domini encara de les petites i mitjanes explotacions -80% aproximadament-. La tendència, com deia, és la de la concentració en grans propietats i per tant, en grans unitats productives, i l’altre realitat, la de les petites i mitjanes explotacions, depenen sovint del mercat de la industria agrària, cosa que les fa més febles, degut a que moltes d’elles han perdut la seva pròpia personalitat productiva. 

Dit això, crec que el món agrari canvia i té futur, està clar, però li cal un canvi generacional i estructural per conseqüència. Em vull basar en parlar dels petits i mitjans productors perquè són realment el futur agrari, però abans, crec que tots aquells qui realment se senten pagesos haurien de fer l’esforç de transmetre una mica d’il·lusió. Il·lusió per a la noves generacions i un canvi d’actitud que possibiliti el treball col·lectiu, sense prejudicis de cap mena per allò que es diu tant entre la pagesia tradicional; fer pagès no té futur, millor estudia...el món canvia i tot és més a l’abast que abans. 

Com deia, l’aposta per la producció a petita escala i en circuit curt és el mercat d’aquest sector de la pagesia. També cal pensar en fer canvis de mentalitat tant des de les administracions com des de la xarxa associativa agrària –sindicats, cooperatives, caixes agràries, productors- per acomodar aquest emergent sector de petits productors que res tenen a veure amb la indústria agrària; el canvi, en aquest cas, ha de passar per a crear nous espais o entitats que defineixin un model de cultura agrària local vers un sector productiu agrari que està totalment desvinculat de la cultura de “fer pagès”.

Sota el meu criteri, la pagesia que vulgui crear un nou model de cultura agrària, s’ha de basar en una sèrie de criteris ambiciosos però potents alhora de diferenciar-se de la gran indústria, i de prou pes com per a generar un sector modern i amb capacitats pròpies. En faig cinc cèntims:

-          Crear un moviment ampli i dinàmic que rebutgi entrar en la “institucionalització” que només acomoda i ha acomodat a molts productors . La mobilització, formació i constant innovació és fonamental per a generar un moviment simplement capaç de crear sector.

-          Els productors han de basar els seus esforços en crear productes, en millorar constantment i obtenir un resultat de la màxima qualitat i salut possible, en aquest cas, la producció ecològica n’és possiblement la millor eina per a fer-ho possible.

-          La preservació de la biodiversitat és un tret bàsic per a generar elements diferencials, ser conscients amb l’entorn i conseqüentment amb tot allò que és al nostre abast, és la manera responsable de fer una pagesia sostenible. La recuperació i promoció de les varietats locals és primordial alhora de preservar i obtenir del nostre entorn tot allò que per altra banda s’adapta millor a ell.  

-          La venda a petita escala, de proximitat, i amb productes locals, és el mercat més còmode i abastable per un sector que el què necessita és que li deixin explicar i socialitzar els seus projectes.

-          Cal avançar cap unes explotacions agràries autònomes productivament, això vol dir que cal que cada unitat productiva sigui capaç d’abastir-se per elles mateixes de les primeres necessitats i de generar dinàmiques per a millorar sempre.

-          La col·laboració entre explotacions és fonamental per a poder activar accions conjuntes que potenciïn una producció d’excel·lència i una compra de qualitat. Ens hem de treure del cap anteriors vicis d’interessos personals o comercials que han provocat que històricament les accions col·lectives dels pagesos hagin quedat molt enrere i això hagi repercutit en un sector molt marcat per l’estancament productiu i innovatiu, sobretot, en la indústria agrària.