Operació Serval: alemanys i americans en el joc de la guerra a Mali

Més d’un es deu haver preguntat el perquè de la intervenció francesa a Mali. I sobretot, més d’un es deu haver preguntat perquè aquesta repercussió mediàtica a una guerra que té un clar guanyador.  

  

És  important saber que la intervenció militar francesa a Mali –que està recolzada per la  Nacions Unides, CEDEAO, la Unió Africana i la Unió Europea- també compte amb la participació de la mà americana per tal de “ fer front al jihadisme internacional i defensar els interessos nord-americans a aquesta regió”. 

Però la maquinària bèl·lica yankee, que de la mà d’Obama ha fet un gir en la seva imatge mediàtica, en aquest cas, s’ha vist supeditada a la diplomàcia francesa, ja que, entre altres coses, els francesos, no permetrien mai una intervenció militar conjuntament amb els EEUU, cosa que faria recordar a la societat gala els horrors comesos en el passat pels americans: les conseqüències polítiques i militars del Pla Marshall, Iraq, Vietnam etc. Perquè després es digui que la història no té importància.

Dit això, l’Operació Serval, que és com se l’anomena a aquesta intervenció “llampec”, que té com a finalitat militar i política, fer fora a les forces jihadistes d’Al-Sahel, és un nou exemple de com els estats-nació, hereus de les maquinàries bèl·liques imperials, es resituen contínuament en un joc estratègico-geogràfic que segueix ben viu, i amb un nou enemic: “el terrorisme islàmic”.

M’he basat en el debat que es tingué a l’Assemblea Nacional francesa, el passat 17 de gener de 2013,  dia en què de la mà del Primer Ministre Ayrault, feia pública, mitjançant els poders que li atorga la constitució al President de la República, la seva disposició a intervenir militarment a Mali. És un debat que deixa entreveure la voluntat francesa en aquesta intervenció, i els seus objectius a mitjà i llarg termini. 

Val a dir, que diversos sondejos de mitjans francesos donaven una alta acceptació (70%) de l’opinió pública francesa a la intervenció a Mali. Cosa que va marcar aquest debat, on gairebé ningú va sortir-se del guió tot donant suport a la iniciativa del govern. Només François Asensi, del Front de Gauche, va saber fer un discurs crític amb el comportament històric de l’estat francès vers les seves antigues colònies africanes. 

La intervenció de Bruno Le Roux, portaveu socialista de l’Assemblea Nacional, és prou aclaridora de la voluntat francesa a Mali:

“...Jo els hi dic, que aquesta intervenció no és només el retorn de la “Françàfrica” i de les seves pràctiques d’abús. Nosaltres no  combatem pels suport a Àfrica sinó per la seva llibertat!..”

 “...l’operació Serval simbolitza un nou model per les relacions franco-africanes. Dins aquesta relació, França té entre les seves responsabilitats, un tracte d’igual a igual amb els nostres col·legues per tal d’obrir noves perspectives econòmiques, polítiques i socials...”

I si s’analitza detingudament el discursos dels membres del govern que van intervenir en aquest debat, podrem veure com el discurs sobre la guerra contra el terrorisme internacional i l’estratègia política i militar a seguir no difereix, almenys en les formes, d’altres casos recents com els d’Iraq o Afganistan. I a més, hem de tenir en compte, que ha estat un govern suposadament d’esquerres el protagonista d’aquesta nova intervenció militar, que val a dir, també, ha tingut detalls d’obertura i de diàleg constant entre forces polítiques i mitjans de comunicació, tot un detall que pot trencar amb els models de “fer la guerra” en temps passats. 

Però, el que realment és simptomàtic, és que la intervenció a Mali té una certa repercussió mediàtica perquè l’estat francès ha assumit aquesta intervenció com a una nova represa de la seva influència al continent africà, apartant del mig els interessos nord-americans i amb l’objectiu de combatre la cada cop més important influència xinesa a aquest continent. 

I per últim, la legalitat, en aquest cas, ha estat implacable. No hi ha raons. Però, el què sí que és reprovable és veure com la política internacional, que està carregada d’interessos d’estat, té en la intervenció militar la seva màxima expressió política. I és que la guerra, s’ha convertit en un motiu estrictament polític, d’interessos polítics. El debat de l’Assemblea Nacional francesa va ser un debat estrictament polític, on s’especulava sobre la política vers un país i un continent, i on no es transpirava cap mena de delimitació per part de les instàncies internacionals per tal de marcar unes regles o uns límits a una intervenció que té com a rerefons ben clar, el consolidar mitjançant la intervenció militar, els interessos d’un estat.