La
quadrilla dels germans Margarit
Els germans
Margarit eren capitostos d’una de les quadrilles més actives al Vallès. Varen
ser molts els fets que tingueren lloc al Vallès protagonitzats pels germans
Margarit, els quals, col·laboraven sovint amb la quadrilla de Serrallonga, tal
i com es redacta en les declaracions de Serralonga.
Relatem un assalt
protagonitzat pels Margarit, ocasionada a Santa Eulàlia de Ronçana, i
recuperada per l’historiador resident a l’Ametlla del Vallès, Josep Badia:
El dia 24 de desembre de 1626, l’hostaler i pagès de Santa Eulàlia
de Ronçana, Salvador Coromines, fou trobat mort en la sala de l’hostal. El van
reconèixer en presència de Benet Pallàs i Pere i Jaume Nicolau, residents també
al mateix municipi.
El reconeixement el feren Francesc Rosàs i Miquel Pujades, de
Santa Eulàlia de Ronçana, que donen relació de les ferides trobades i com era
costum, criden tres vegades a l’orella dreta dient; SalvadorCoromines, la
justícia de la Baronia de Montbui us crida. I no donant senyals declaren a Coromines,
mort.
La llegenda de Testafort, un bandoler a La Roca
L’historiador César
Alcalá, a la revista número I de Vallesos, parlà de la llegenda del bandoler
anomenat Testafort, vinculat al poderós i misteriós castell de La Roca:
“...Passats
aquests esdeveniments va haver-hi uns anys de tranquil·litat al castell. Un
dia, però, una banda de lladres dirigits per un capitost anomenat Testafort va
sembrar el pànic als verals. Una nit es van creure prou forts per intentar l’assalt
al castell, però en van resultar vençuts i el temut Testafort va quedar-ne
presoner.
La senyora del
castell va voler conèixer el cèlebre capità. En veure’l va contemplar amb gran
sorpresa que Testafort era un jove ben plantat i valerós, i que, a més, tenia
un forat a l’orella. Era, sens dubte, el seu fill, el nadó desaparegut feia
anys a qui els segrestadors, suplantant els seus pares, li havien ensenyat el
mal camí. Testafort va conèixer la veritat del seu passat i va repudiar la seva
vida anterior i va arribar a ser molt estimat pels seus súbdits. La devoció que
sentia per la Moreneta el va dur, anys després, a oferir-li una corona
lluminosa, per la joia concedida, després d’anys de penalitats i misèries al
capdavant d’aquell grup de bandolers.”
Durant la
restauració del castell es van trobar una gran quantitat d’ossos als
soterranis. Molts eren d’animals grans, i altres d’humans...El que va passar no
se sap, ja que forma part del misteri del castell de La Roca del Vallès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada