Les
malifetes d’en Perot Rocaguinarda i els seus còmplices al Vallès
Seguint aquesta
sèrie de tres articles que he realitzat al voltant del bandolerisme al Vallès,
aquest cop ens pararem a parlar d’en Perot Rocaguinarda, anomenat Perot Lo Lladre, fill d’Oristà, al Llucanès, i cap d’una
de les importants quadrilles que van actuar a la Catalunya interior, amb
incursions puntuals a la ciutat comtal.
En aquest cas,
hem basat l’elaboració d’aquest article gràcies a l’obra de Lluís Maria Soler i
Terol, Perot Roca Guinarda història
d’aquest bandoler. Llibre, el qual, narra una bona part dels fets ocorreguts per
Rocaguinarda al llarg dels seus anys de bandoler fins que fou indultat de la
seva pena i traslladat a Nàpols com a capità dels terços castellans.
Cal assenyalar,
abans de passar a resumir algunes de les accions de Rocaguinarda a la nostra
comarca, que el seu màxim rival i persecució, el jutje del Vallès, Llorenç
Jover, fins a l’èxit dels seus propòsits, va iniciar la seva cerca i captura a
partir de població de Sant Celoni on Rocaguinarda:
... desembre de 1607,home
havia triat lo poble de Sant Celoni, pera viurehi tranquilament, còm si no hagués de témer
la persecució de ningú. Y es que tenia moltes cases aont se '1 volia be, y que
'1 defensaven y distingien.
Vàries enquestes va fer a
Sant Celoni En Llorenç Jover perseguint axis al Roca Guinarda y sos fautors…
I aquí tenim una de les accions a mort entre el comissari
reial, Bernat Garriga, i la quadrilla d’en Perot Rocaguinarda, succés que va
tenir lloc a vora l’hostal de Mollet (que
podria ser Can Prat) l’any 1610:
…En Pere Roca
Guinarda estigué ab cuaranta mes als hostals del French (Trench) prop la Grua
(Montmeló); y ccorregué a un tal Garriga comisari quel anave perseguint y li
mata lo pòster; siti al Garriga al hostal de Mollet, y uolia posar foch en casa
y com sabé que ser era apreneuit nou feu…
El dissabte 6 de gener de 1610, Roca Guinarda va cometre
una acció força curiosa:
…En Pere Roca Guinarda sen
pujà Castell de Moncada, y toca la campana de la capella a sometent contra
dessi mateix y desde aquí se nana al hostal de la Frigola. Lo Virrey envia
contra ell a M. Gomis pel Vallès, y ans salt à Mataró, dos jutges de cort no
feren res qua ell se burlà de tots…
Aquesta acció, va obligar al poder del Castell de
Montcada a demanar ajut a Barcelona, ja que la quadrilla de Rocaguinarda
campava amb plena llibertat per les terres vallesanes sense resistència arreu.
Entre els membres de la quadrilla d’en Perot
Rocaguinarda, possiblement, hi trobem un dels més destacats bandolers d’origen
vallesà; Joan Canals, anomenat Lo Negre
Canals. Fill natural de Llinars del Vallès, parent
de dos deseners de la Unió de Vilamajor. Fou capturat per Valentí Bigorra, natural de
Castellterçol, i portat a Barcelona per a ser penjat:
…Dissapte a 16 (octubre 1610). Ítem, dit die
aportarent mort lo cos den Canals, gran companyo den Rocha Guinarda; après lan
penjat a la Trinitat. Es mort impenitent. Perquè tenintlo per terra nafrat,
dientli ques donàs, y que miràs que se en anava a morir, ques confessis. Fingí
rendirse, y Uansà dos pedrenals, y acostanseli per a pendret, tragué un
pistolet, y ferí al muscle del quil preni, y aquell ab la còlera li pegà una
punada al Canals ab lo qual spirà…
… intervingueren en
Bernat Garriga, de la parroquia de Bigues, qui va conseguir indult de
Montserrat Arimbau, y lo comissari Pere Garriga, qui va demanar llibertat d’En
Francesc Dalmau, ciutadà honrat de Barcelona. En Bernat y En Pere Garriga eren
germans.
L’home que va
matar al Canals se dèya Valentí Bigorra, de Castelltersòl. La ferida que va
rebre no la va curar tranquilament.
Lo Batlle de Granollers va tancarlo en les presons de la vila, y se’l carregà de grillons y de cadenes, fins que’s va rebre una lletra del Duc de Monteleón, ab data del 3 de novembre, que serví pera avençar sa llibertat…
Lo Batlle de Granollers va tancarlo en les presons de la vila, y se’l carregà de grillons y de cadenes, fins que’s va rebre una lletra del Duc de Monteleón, ab data del 3 de novembre, que serví pera avençar sa llibertat…

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada