Bandolers que corrien pel Vallès (part I)

En ple enfrontament de nyerros i cadells, amb una important autonomia dels bandolers respecte als nobles i la consolidació de les grans quadrilles de bandolers. En aquesta época, Catalunya és tinguda com a terra de bandolers.

 La Sala, Viladrau, la casa de naixement de Serralonga

 

La toponímia vallesana està carregada de referències a l’antiga presència dels bandolers: el Turó dels bandolers a Sant Fost, el camí dels bandolers a Gallecs, i avui mateix, la Mercè Serratacó de Can Fillot de Sant Feliu de Codines, m’explicava que el seu avi anomenava La Cadira d’en Serrallonga a una zona del nord del poble, que no hem pogut localitzar, però que des d’aquest indret, es deia que en Serrallonga, divisava tota la plana de Vic. Aquestes, en són algunes de les moltes referències que varen deixar les petjades de bandoler al Vallès.

 I també, cal destacar un ball força popular en èpoques passades, anomenat el Ball del Serrallonga, i que va tenir una certa popularitat, entre altres, a la població vallesana de Cànoves i Samalús, segons cita Joan Amades, en la seva obra pòstuma, el Costumari Català. 

El Vallès, en aquells temps, era una terra molt agitada per les accions del bandolerisme. És més, el Vallès, era un territori ple de còmplices amb la causa bandolera, on hi operaven les quadrilles dels germans Margarit, Perot Rocaguinarda o Serrallonga. 

Les accions d’aquests líders del bandolerisme, les han recollit diversos autors, jo he basat aquest seguit d’articles, entre altres cites, a les dues obres basades en les accions dels bandolers Rocaguinarda i Serrallonga; proceso instruido contra Juan Sala y Serrallonga de Juan Cortada, que forma part de la peça salvada a la crema del procés judicial contra Serrallonga, o el llibre dels fets comesos pel bandoler Perot Roca Guinarda història d’aquest bandoler transcrits per Lluís Mª Soler i Terol.

Proceso instruido contra Juan Sala y Serrallonga

Aquest recull dels fets de Serrallonga, assenyala el Vallès com una zona molt afluïda per aquest famós bandoler, i que tenia la col·laboració d’altres caps de quadrilla anomenats Puig i Vilas de Gallifa:

...de ella resulta que había otra cuadrilla de ladrones llamada del Vallés, y que algunas veces juntaba con la de Serrallonga, que era de la montaña, y que aquella era conocida con el nombre del Puig y Vilas de Gallifa...

Aquest recull, també anomena Caldes de Montbui com una vila on Serrallonga hi trobà moltes afinitats:

...Francisco Farell era grande amigo y protector, y en un bosque tuvo á Serrallonga que no estaba bueno y á ladrones que fueron heridos en una refrega con la gente del Rey quince dias proporcionándoles comida y medicinas hasta que curaron. Y los ladrones agradecidos le mandaron cuatro trentins por medio de Pedro Puig, capitán de cuadrilla del Vallés.

I gràcies això, aquest bandoler va poder executà diverses accions des d’una base segura com era Caldes, com la que descrivim ara:

...También es verdad qué en el mes de abril del año 1625, hallándome en compañía de Miguel y Francisco Margarits, Jaime Ginescar (a) la Guineu, Juan Bordes (a) lo Bover den Serra, Francisco Casellachs, Juan N. Llamado Gavaig Roig, Miguel Campeny, Cristóbal Madriguera y Diego Serra, todos difuntos, que nos paseábamos por la plaza de la villa de Caldas de Mombuy, tratamos de ir á robar al camino real de Manresa, como en efecto, armados de pedreñales, partiendo de dicha villa de Caldes llegamos á un bosque que hay delante de la posada llamada la Barata, y allí pasamos la noche, y á la mañana siguiente nos pusimos al paso en dicho camino real, entre esta ciudad y la de Manresa, cerca de una balsa inmediata al meson de Argelaguet,  allí robamos á los pasajeros y arrieros del dinero...

I continuant amb les col·laboracions calderines amb Serrallonga, podem trobar altres referències en La crida de recerca i captura de lladres públics i homes facinerosos, publicada pel Duc de Sogorb l’any 1633. En aquest cas, aquesta crida a la caça del bandoler, anomena diversos estrets col·laboradors de Serrallonga entre els quals hi havia quatre vallesans, i entre ells un calderí: Valentí Oliveres, teixidor de lli de Sant Llorenç Savall, Ramón Montada també de la mateixa localitat, Pere Puig de Castellterçol i Joan Gardan, dit lo garçó de Caldes de Montbui. 

Però, la llista de col·laboradors vallesans amb la quadrilla de Serrallonga no s’acaba aquí. Consta en la llarga llista de col·laboradors, un tal Bartolomeu Alsina de Ripollet. I com remarca Xavier Roviró, al seu llibre Serrallonga, el bandoler llegendari català, la llista segueix amb dues famílies vallesanes, còmplices amb les accions de Serrallonga:

...Detenen els seus més grans fautors: en Cortada de la Castanya, els Parets de Sant Feliu de Codines...en Farell de Caldes de Montbui...