A Itàlia, parla l'esquerra; Congrés del Partito Democratico

A Itàlia també la socialdemocràcia està de congrés. El Partito Democratico ha celebrat durant tot aquest passat cap de setmana el seu congrés nacional. Aquesta fita però ha estat precedida per un debat més públic que privat, que ha tingut com a protagonista principal l'ex-secretari general del PD, Walter Veltroni, i que ha generat un debat força imprudent en les formes, però d'una maduresa ideològica força qualitativa pel que fa al contingut de la proposta.
Ja fa un parell de setmanes es feia públic aquest document signat per 76 diputats del PD, el qual ha estat anomenat il documento dei 76. El document en qüestió, analitza en profunditat la situació política italiana, però sobretot, fa una autocrítica de la incapacitat de l'esquerra per a crear un nova cultura política diferenciada del berlusconianisme. Amb aquest document, es fan força reflexions polítiques sobre quines han de ser les fites que l'esquerra s'ha proposar superar en els propers anys; un nou pacte per a la revitalització dels valors civils de la societat italiana, la reforma de l'administració pública, suport a la petita i mitjana empresa com a eix estructural per a la restauració dels valors de la societat italiana, reforma de la justícia, reforma de la llei electoral etc. Un document que ha suposat la creació d'un moviment intern al PD, o això és el què sembla, anomenat Il movimento democratico, conduit també suposadament per Veltroni, i que té la intenció de posar en debat la finalitat política del PD, que com diu el mateix Veltroni, “el PD s'ha de basar en la seva condició de partit amb voluntat d'innovació reformista, que sàpiga parlar a Itàlia”.

Com deia, encara que el fons del document té un valor per al debat -necessari per altra banda al PD-, les formes, i el moment sobretot, no han ajudat a vigoritzar el debat en el congrés de Varese d'aquest passat cap de setmana, ans al contrari, ha estat un congrés on s'ha estat més pendent dels moviments que han protagonitzat les diverses famílies del partit representades per Bersani, Veltroni, Franceschini, Marino etc., que no pas el debat de fons de les diverses propostes que s'han presentat en aquest congrés.
Un congrés, que sembla apostar per a generar un vertader programa polític, i no pas un programa contra Berlusconi o un programa ple de retòrica però buit de contingut, com ha estat tradicional a l'esquerra italiana. Sembla que el debat al PD es centra, de la mà d'un líder força solvent intel·lectual i políticament com és el secretari general Pier Luigi Bersani, i que comença a generar noves dinàmiques trencadores amb el passat més immediat de l'esquerra ex-comunista; primers indicis de reconeixement de la pluralitat de la societat italiana, un tímid impuls per a la federalització fiscal de l'estat, reforma de la llei electoral o un canvi important de l'administració italiana.

Però és cert que finalment aquest congrés ha estat, encara que sembli mentida, un moment per a l'escenificació d'una certa voluntat de les diverses famílies del partit per entendre's, un fet històric a Itàlia! I encara que les darreres enquestes donen al PD una de les intencions de vot més baixes dels darrers anys, poc més d'un 24% de vot, sembla que al PD, encara que amb equilibris interns de vegades massa estrepitosos i sorollosos per antonomàsia, poden suportar-se, poden posar fil a l'agulla a un embrió de gran partit de centresquerra. Veure'm què passa a Itàlia, perquè a Itàlia tot pot passar.