Darrerament, he llegit un informe que sota el títol, La desafecció política a Catalunya. Una mirada qualitativa, la Fundació Jaume Bofill posava les bases analítiques del perquè i el com de les altes cotes d'abstenció i descrèdit del sistema polític al nostre país. En aquest informe, es posa de relleu les peculiaritats de la desafecció política a Catalunya, les quals podríem resumir en; una transició on els seus reptes polítics tenien altes dosi d'il·lusió plenes de banalitat, cosa que va significar una alta frustració que encara avui s'arrossega i que ha passat de pares a fills amb valors diferents. I el que és més important d'aquest informe, l'alt grau de reconeixement que manté el sistema democràtic, tot al contrari del què succeeix amb el sistema polític, el qual viu immers en una situació d'alta il·legitimitat, degut al seu comportament i actituds davant dels debats i els reptes polítics, marcats moltes vegades per les declaracions propagandistes, la picabaralla “de teatre” entre partits polítics, o bé, el poc seguiment i consecució de les propostes que els partits prometen.
Aquest informe doncs, revela una sèrie de conseqüències que en els debats polítics han anat sorgint, ara bé, fan falta propostes. La solució al descrèdit de la política, és renovar la política, renovar estructuralment la nostra cultura política. Com diu aquest informe, la frustració que va generar la transició política ha estat força rellevant -sobretot entre els partits d'esquerra- però, certament, al nostre país, encara vivim en un sistema polític molt similar al pactat durant la transició. Crec doncs, que el canvi no és nomé analitzar la desafecció política a la nostra societat, si no que els reptes rauen en transformar el sistema polític català, i trencar amb un passat ja una mica llunyà i on les realitats eren molt diverses de les actuals.
Un nou Pacte per a una nova cultura política a Catalunya; renovar la pedagogia, recuperar l'ètica i acceptar la llibertat individual com a valor positiu.
Renovar la política pedagògica o la pedagogia de la política, és un repte i un valor a la vegada de la política. Forma part també d'una manera de fer política que no és només formal, ans al contrari, recupera la cultura militant i voluntària, això sí, actualitzada a les necessitats del segle XXI. La política s'ha convertit en una acció de resposta immediata, sense tenir en compte les conseqüències de l'acció, ni de la mobilització social i política que cal per a portar a terme, per a generar un procés de legitimitat social de l'acció que es pretén generar. L'acció política com a tal, ha de recuperar la seva acció pedagògica perquè és un pas inherent en la consecució de qualsevol proposta política, i és necessària per a construir escales de valors noves entre els ciutadans. Cal activar doncs, un teixit social i polític que es miri cara a cara i que tingui estructures suficients per a fer valdre el debat i la informació constant de les accions polítiques que es puguin anar generant.
Recuperar l'ètica política. Més enllà del debat sempre etern entre la bona gestió dels bens públics i la corrupció, la política ha de transformar la seva ètica en un àmbit molt concret, el del com i el perquè de la comunicació política. M'explico. La comunicació de curta volada i sense contingut polític, significa una acció que a la curta o a la llarga repercuteix substancialment en la valoració dels ciutadans respecte d'aquesta. Cal dissenyar una estructura comunicativa però també política, basada en l'acció ja no només reflexiva sinó possible, tant és la pauta que segueix, mentre la política de la comunicació tingui valor polític real i efectiu. Podríem dir que cal retornar a la separació weberiana entre la política de la convicció i la política de la responsabilitat.
Acceptar la llibertat individual com a valor positiu. És el gran repte de la política del segle XXI. La política entesa en el sistema tradicional mediterrani i centreeuropeu sempre ha tingut una llarga tradició d'acció col·lectiva. Aquest ha estat un concepte ideològic de gran valor, sobretot per als partits d'esquerra, el qual referma l'acció política de la igualtat entre classes. Ara bé, el sistema tradicional de societat ha canviat, i també els seus comportaments. Podem dir que l'era de la informació i la major accessibilitat a la formació obliga a la política pública a generar noves polítiques adreçades a una escala més àmplia de valors i estaments, que actuï en les necessitats individuals de les persones, més enllà de les tradicionals famílies nuclears o dels grans col·lectius de referència. Una política pública més plural, que conti amb les necessitats o motivacions de l'individu com a tal, és la nova manera d'entendre l'acció política pública.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada