Ja tenim President, ja tenim sociovergència?

Ha estat interessant, si més no, veure com el debat d'investidura de Mas com a 129è President de la Generalitat produïa finalment una nova i vella “trobada” entre socialistes i convergents.

La veritat és que el discurs d'investidura de Mas deixa moltes ambigüitats programàtiques per al seu futur Govern (Llei electoral, Pacte fiscal, la famosa transició nacional basada en el pacte fiscal i el dret a decidir, les seves propostes per a la crisi etc), ara bé, tots aquests forats caldrà veure amb qui els omple i de quina manera, aquesta és la gran incògnita que planeja al Govern de Mas.

Però tornant a aquesta famosa sociovergència que es va produir al Parlament aquesta setmana, crec cal analitzar-la des d'una perspectiva el més objectiva possible. És probable que a CiU no li interessi obrir la caixa dels trons a l'hora d'arribar a acords de majories, i per tant, tiri per la línia del mig, la més fàcil, que és arribar a acords de gran calatge nacional proritàriament amb el PSC, obviant així l'elecció d'ERC com a actor i deixant de banda de la centralitat dels debats al PP. Per tant, la sociovergència pot ser possible en pactes nacionals que comportin o hagin comportat conflictes polítics encara no resolts (Quart Cinturó, Llei Electoral etc). Aquest model de bipartidisme parlamentari, que també es pot acabar donant en la societat civil, però, comporta possibles errors de lectura política. Em refereixo als errors que pot comportar obviar les capacitats de l'independentisme, personalitzats en el partit històric de l'independentisme ERC, però també entre les files de CiU, on els independentistes són ja més de la meitat del total de militants dels convergents, deixant de banda el cas Unió...

Bé, no és aquest un article de proclama de futurs pactes, ni molt menys, ara bé, crec que la sociovergència és factible a nivell parlamentari, és factible a nivell estatal (és el que més desitgen a Madrid tant PP com PSOE), i és més que factible en àmbits de la societat civil catalana, amb les patronals dels grans empresaris, amb els pactes fiscals i amb acords polítics amb el títol “d'aquí es mou tot per a no canviar res” amb les grans cúpules sindicals, això és una situació que es pot produir. I davant d'aquesta realitat, queda un país que malgrat els estralls que està provocant la crisi, estic convençut que està gestant dues ànimes que van juntes en el seu recorregut final; generar un nou sistema econòmic i superar la crisi el més aviat possible, i generar un nou escenari nacional, on el dret a decidir el nostre futur com a país vagi lligat a la consecució d'un model econòmic per a Catalunya. I això, s'aconsegueix amb la voluntat de sumar i de generar accions d'il·lusió, i també amb una mica més d'ambició nacional que potser, com diria Pujol, ara toca.

De moment, Mas ja té dues patates calentes, l'atac del govern espanyol a la Llei de Consultes i les noves retallades al sistema d'immersió lingüística per part del Tribunal Superior de Justícia. Veurem què passa.