La crisi financera arriba a Irlanda, hi pot haver efecte dòmino?

L'anomenat Tigre Celta, almenys fins fa poc, Irlanda, és un país que durant els últims 15 anys ha crescut espectacularment un 9'4% als anys 90 i un 5'3% els últims cinc anys. Els sectors predominants de l'economia irlandesa han estat el de la construcció i el sector financer (bancs, empreses de crèdit, empreses de gestió financera etc), sectors que a més, han monopolitzat els sectors productius locals. També ha estat força característic d'Irlanda, els baixos impostos, que han possibilitat motivar la instal·lació de noves indústries de tan relleu com Canon, IBM o PC World.
El seu sector industrial també ha crescut de manera extraordinària en aquests darrers anys, i ja suposa més del 38% del PIB irlandès. Val a dir també, que el sector primari té un gran pes a Irlanda, i suposa un 2'1& del PIB. Realment el mite irlandès ha estat força destacable entre les economies industrialitzades del món, ara bé, no tot han estat flors i violes, i és més, el model irlandès sempre ha grinyolat i ha fet esquerdes per diversos motius.
En primer lloc, l'exportació irlandesa, que significa el 80% de les vendes de la indústria, està monopolitzada per un conjunt d'empreses multinacionals que acaparen les vendes internacionals d'Irlanda. De fet, la petita i mitjana és molt poc rellevant en el sector secundari irlandès, i diré més, les indústries més modernes, i les més competitives són majoritàriament les d'origen estranger, amb predomini de les nord-americanes. Per tant, el pes de la indústria, és irregular i amb poc arrelament local.
En segon terme, el sector de la construcció, ha estat el pal de paller d'una economia amb necessitat imperiosa i immediata de créixer, sense saber cap a on ni sense tenir en compte el desgast que suposa créixer econòmicament mitjançant el creixement extensiu de la construcció i per defecte l'obligat i desproporcionat creixement del consum i del crèdit sense gaire control. De fet, aquesta cantarella em sona i molt.
Ara, la República d'Irlanda, és una altra cosa, de cop, sense temps quasi bé ni de reflexionar. Els bancs irlandesos ja no disposen de líquid per a liquidar deute i generar crèdit per a la indústria. Els inversors, i entre ells molts especuladors sense fronteres, han fugit del mercat financer irlandès, i això, ha comportat que el govern de Brian Cowen hagi hagut d'admetre finalment, la necessitat de rescatar l'economia irlandesa en més de 85.000 milions d'euros, mitjançant el suport de l'FMI i la Unió Europea, degut a que el deute irlandès ja sobrepassa el 32% del PIB. Certament, l'estabilitat de l'euro no es pot permetre que una de les economies més obertes de la comunitat tingui una inestabilitat tan elevada.

Cowen, després de la sortida d'un dels seus aliats al govern, el Partit Verd, presentava ahir el seu pla d'austeritat. Un pla que realment espanta. Aquest document, marca un full de ruta de quatre anys, en els quals es vol retallar la despesa a més de 15.000 milions d'euros. I d'on es pot retallar? Be, de les pensions, de l'acomiadament de 25.000 funcionaris, o rebaixant el salari mínim interprofessional que ara és de 1500€ a Irlanda. Però també es preveu recuperar la caixa pública mitjançant l'augment d'impostos com l'IVA, l'IRPF, els cànons d'aigua i de carbó. Tot un full de ruta gens fàcil per qui toqui gestionar-lo.

Però, l'efecte irlandès ha provocat que les mirades es girin cap a Portugal i cap a l'Estat espanyol. L'economia lusa és un cas de força risc, i la seva crisi estructural des de fa anys pot anar a més si Europa retalla les subvencions dels fons de cohesió que són una part clau per a l'estabilitat de l'economia portuguesa. Ara bé, tan Irlanda com Portugal són països on el rescat és possible, i no crea grans trastorns en el sí de la comunitat, però Espanya és una economia sis vegades superior a la irlandesa i la portuguesa, el seu deute és de més d'1 bilió d'euros, i això ja és una cosa de paraules majors. I sí, l'economia peninsular és més variada, però també és cert que viu excessivament de les injeccions públiques, i que el sector secundari no és ni molt menys homogeni ni estratègic per aquest país. Veurem què passa però està clar, que alguna cosa ha fallat, i ha fallat amb el model econòmic tan a Irlanda com a l'Estat espanyol.