Llegia amb deteniment l'article que aquest passat diumenge a La Vanguardia, publicava el director del Centre d'Estudis Internacionals i Estratègics de Washington, Walter Laqueur, al respecte del què han significat i el què significaran per als Estats Units aquestes eleccions, com anomenen ells, les Midtern. Laqueur, posava de manifest les dues visions polítiques majoritàries als Estats Units, la demòcrata i la conservadora, sobre la situació de crisi que viu el país; una visió massa pensada en les grans solucions per part dels demòcrates, sense tenir en compte elements tan importants com el continu creixement de l'atur (al voltant del 10%), i una altra, la conservadora, pensada en la crítica demolidora i poc realista cap al lideratge governamental dels demòcrates, sense solució evidentment, a curt o a llarg termini per part de cap dels dos partits. Laqueur, acaba l'article augurant una pèrdua de pes internacional dels Estats Units en un futur no gaire llunyà, creu aquest, que la situació interna del país però també la internacional, només pot anar en contra del pes polític que ha estat capaç de mantenir la Casa Blanca al llarg de decennis. És simplement una teoria.
Per altra banda, crec que les eleccions al Congrés i al Senat americà, han generat un debat molt i molt interessant; la capacitat d'un líder com Obama, i tot el seu aparell polític, en errar en el seu anàlisi estratègic. I això només ha comportat una cosa, la pèrdua política del control al Congrés i per poc la del Senat. Són temps particulars, de crisi, i els grans lideratges també s'hi han d'acomodar i han de saber-hi lluitar.
El Think Tank Center for American Progress, feia públic aquesta passada setmana, un breu anàlisi del perquè, el com i l'ara què sobre els resultats electorals i la responsabilitat dels progressistes. Diu aquest document que aquestes aquestes eleccions han estat realment una patacada força important per a l'administració Obama, de fet, és la derrota demòcrata més important després de la Segona Guerra Mundial. I encara que ja és una tradició que als Estats Units el partit a govern sofreixi aquestes derrotes durant les eleccions federals, la d'Obama és una derrota que ha capgirat justament allò que havia guanyat magistralment en les eleccions presidencials de 2008.
Els Demòcrates, Obama i la seva administració, han perdut un ampli suport de l'electorat més jove, en l'escala dels 18 als 29 anys, on només han anat a votar un 11% dels joves, en detriment del 18% que hi van anar a les passades eleccions del 2008, un fet aquest, que va ser històric per al compromís polític dels joves tan abstencionistes als EUA.
També és molt forta la baixada de suport electoral de la classe mitja treballadora, una pèrdua de més de 29 punts, com diu el document Election Results Fueled by Jobs Crisis and Voter Apathy Among Progressives de Center for American Progress, que ha passat a engreixar, en bona part, el número d'electors dels conservadors.
I encara que el suport dels diversos col.lectius d'immigrants i també els negres, segueixen essent una de les peces fonamentals de l'electorat demòcrata, està clar, que alguna cosa ha passat, i més tenint en compte l'enorme capacitat que va generar Obama de mobilitzar i generar il·lusió de manera absolutament transversal.
Justament, com deia anteriorment, crec que l'error ha estat en no saber interpretar els moments per executar l'agenda política d'Obama. I és que gran part de l'argumentari opositor a Obama -la Fox News, el poc madur i bucòlic de temps ja passats Tea Party, i els mateixos conservadors- ha estat el de generar un discurs molt demagògic però efectiu en contra de l'agenda política del premier, radicat sobretot en l'oposició radical a la reforma sanitària. I encara que la reforma sanitària als Estats Units és un tema d'una gran divisió d'opinions, els conservadors, han aprofitat la mala situació econòmica que viu sobretot la classe mitjana americana, per a generar un estat d'animadversió per les grans promeses d'Obama i la seva suposada conducció del país cap a l'ostracisme, el socialisme europeu i atenció, el nazisme. Una barreja de conceptes que a Europa no existeix.
Per tant, als demòcrates no els hi queda una altra que entendre's amb els conservadors, i potser millor, doncs el perill de fractura social no és amenaçant, però sí que és veritat que la capacitat adquisitiva i l'atur creixent, generen una forta tensió que necessita acords d'estat als Estats Units.
Les eleccions americanes doncs, ens han donat una lliçó. I és que la política, i els líders com Obama, no poden passar per sobre de certes prioritats, no dic que el programa d'Obama sigui un desastre, no, al contrari, crec que Estats Units ha esta capaç, en molts casos, de posar sobre la taula reivindicacions històriques, cosa que és extraordinari per un país tan plural i difícil com els Estats Units, ara bé, cal saber llegir els moments, i saber com fer-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada