Les JERC, la meva petita història d'una gran organització

Avui he deixat enrere quasi 12 anys de militància a les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya. Sento, en aquests moments, un sentiment de tristesa per haver deixat força records i experiències enrere, però alhora orgullós per haver-les viscut en primera persona, i en molts casos haver-hi participat.

Evidentment, aquest no és un article de comiat, per res. És un article d'agraïment i de record per als companys que hem viscut junts aquests anys i a tots aquells moments, bons o dolents, que val la pena deixar-los per escrit.

Vaig començar la meva militància política activa cap a l'any 1998. Inicialment vaig militar a la Secció Local de les JERC de Granollers, però amb poc temps, ja estava militant a la població on residia fins fa poc, Sant Fost de Campsentelles. Val a dir que en aquells temps ja vaig conèixer companys de militància com en Xavi Conesa, l'Esteve Trias, l'Arnau Armadans, l'Oriol López i en Roger Parera, que al llarg del temps, hem esdevingut amics en molts casos. Amb ells he pogut viure experiències tan gratificants com ara la creació de l'Espai Cultural i Independentista Tio Canya de Mollet del Vallès, la constitució de les JERC del Baix Vallès (érem una trentena de militants!), o les concentracions que varem organitzar per la Diada Nacional a Mollet. Simplement, va ser fantàstic!

Amb el pas dels anys vaig assumir la responsabilitat de dirigir, si és que aquesta pot ser la paraula definitòria, les JERC del Vallès, Oriental i Occidental, i entrar per tant a la Direcció Nacional de les JERC. Tota una aventura. Vàrem començar amb una Federació Regional desetructurada pels diversos conflictes interns que van culminar amb el Congrés Nacional de Calella, i que al Vallès en particular, varen afectar molt. De fet, en aquells moments no érem més de cinc seccions locals arreu del territori vallesà, de les quals, com a mínim dues d'elles, estaven en procés de desaparició. Companys i companyes com l'Ariadna Morgui, en Juli Fernàndez, en Josep Lluís Òdena, en Guillem Massallé, la Marga Fontcuberta, en Jordi Gómez, l'Enric Faus, la Laura Ribalaiga, la Dàmaria López, en Víctor Tomàs etc., van ajudar des de la seva petita o gran aportació a que aquesta Regional tornés a ser un referent per a la militància de la nostra organització.

Posteriorment, després de dos anys de treball diríem que difícil, especialment al Vallès Occidental, varen entrar a militar companys com ara en Jordi Bella, en Daniel Mallén, en Carles Caballero, en Marc Candela, en Bernat Ilari,l'Enric del Amo, en Ricard Fernàndez, l'Eduard Anguita, en Toni Ramón, l'Oriol Papell etc., que formen part d'una generació que han sabut consolidar la feina iniciada per tots nosaltres.

Amb ells, he pogut viure moments bons i dolents és clar, però molt gratificants per a tots nosaltres i per a la nostra organització. L'organització del primer Connecta, la constitució de noves seccions locals arreu del territori, les encartellades de l'Acampada Jove etc., són alguns d'aquells moments que val la pena recordar.

Entremig, vaig assumir altres tasques a les JERC, Coordinador Nacional dels Tio Canya, Secretari Nacional de Formació i alliberat pel Vallès de l'Acampada d'Arbúcies. Totes elles, m'han aportat més experiència com a persona, encara que no sempre han esdevingut una experiència positiva. D'aquesta etapa vull recordar dues figures importants de les JERC d'aquells moments, l'Uriel Bertran i en Pep Carrapiço. De l'Uriel en destaco la seva capacitat d'innovar i de projectar sempre el futur sense menystenir el present. D'en Pep, en vull destacar la seva humanitat i la seva capacitat de disciplina. Però també vull recordar companys com l'Eduard Suàrez, en Josep Jaya, en Pep Armengou, en Jordi BRillas, o en Xavi Arasa, que no vull deixar d'anomenar doncs amb ells també he viscut part de la meva militància.

Aquella Direcció Nacional encapçalada per l'Uriel i en Pep, va ser capaç de portar a la nostra organització a dinàmiques inimaginables feia uns anys. L'Acampada d'Arbúcies va passar a ser un festival de referència per als joves del nostre país, vàrem ajudar a constituir i a dinamitzar organitzacions com l'Espai Jove de la Intersindical-CSC i Acció, a fer créixer arreu del país els bars Tio Canya, o a organitzar actes com els del dia de la constitució espanyola on vàrem demostrar l'excel.lent capacitat d'organització que teníem en aquells moments. Per cert, de bogeries també em vam fer unes quantes, a mi se me n'acudeixen tres, la vaga de fam de dos dies en contra de la constitució espanyola (puc certificar en la meva persona que es passa molt malament sense menjar), l'acte en contra de la desfilada militar a Barcelona a la Delegació espanyola, o bé, l'acte davant de la seu de la marina de Barcelona també.

Bé, aquest és un petit resum d'allò que he viscut i amb qui ho he viscut, però també vull ser sincer amb la situació que hem viscut a les JERC en els darrers anys.

Les JERC, hem viscut en aquests últims temps, una situació interna força difícil, la mala gestió d'alguns, ens va portat a tenir una organització mancada de certs recursos i referents socials que vàrem perdre pel camí i que cal recuperar a marxes forçades. Les JERC, són una organització juvenil que no li queda cap altre remei que el de transformar les realitats que viuen els joves, i per això, cal recuperar dues receptes, la mobilització i la construcció de referents socials per als joves a d'àmbits com els de la universitat, el de l'oci, el de la cultura, el del mediambient etc.

A més, com a organització, també hem de fer un salt de maduració en la nostra manera de debatre i de treballar, de vegades, i això és una autocrítica que també em faig a mi mateix, d'un petit problema n'hem fet un gra massa, i això és a causa de la falta de voluntat de diàleg i de respecte entre nosaltres mateixos, sigui en l'àmbit que sigui, o des de la responsabilitat que sigui. Ens fa falta doncs, millorar i respectar alguns dels òrgans de treball interns sota la premissa de que som una organització plural en les maneres de pensar i de treballar. Passar aquestes límits, comporta la degeneració de la vida interna de la nostra organització. I aquesta, companys i companyes, és la vostra principal tasca com a membres d'aquesta organització.

Bé, em deixo moltes coses per a dir i recordar però crec que ja m'he fet prou extens. Però no vull deixar d'agrair a tots els companys i companyes que m'han “aguantat” durant aquests anys el seu esforç, la seva voluntat i el seu ajut. Gràcies Lluís Pérez, Carles Caballero, Enric Faus, Eduard Anguita, Toni Ramón, Ariadna Morgui, Dani Mallén, Marc Candela, Laura Ribalaiga, Pep Carrapiço, Josep Jaya, Jordi Brillas, Eduard Anguita, Marta Torrecillas, Víctor Tomàs, Dàmaris López, Juli Fernàndez, Uriel Bertran, Josep Lluís Òdena, Andreu Cera, Bernat Ilari, Xavi Conesa, Oriol López, Roger Parera, Marga Fontcuberta, Jordi Gómez, Dani Parra, Jordi Bella, Ramón Puigneró, Marga Fontcuberta, Vanessa Casado, Saulo Pujolàs, Oriol Papell, Pau Ibars, Ricard Fernàndez, Guillem Massallé, Xavi Arasa, Esteve Trias etc., i molts altres, que encara no hi siguin aquí, no deixen de ser importants en els meus records com a militant de les JERC.

Aquest, com deia anteriorment, no és un adéu, és un fins després, doncs la meva militància continua a ERC, i allà amb vosaltres, si voleu, seguiré compartint militància política.

Companys i companyes no abaratiu mai el somni. Cal seguir lluitant per a convèncer i cal convèncer per a vèncer...

Visca les JERC! Visca el Vallès! i Visca els Països Catalans Lliures i socialistes!