Perdoneu, no m’enrecordo de com recordar (article per a la reflexió d’alguns polítics i la seva...memòria)

Són les 22:15h, surto del Ple municipal de Sant Fost. Avui era un Ple important doncs s’havia de portar a debat una moció presentada per ERC en reconeixement de l’alcalde durant l’any 1936 al 1939, Enric Torrents i Murgarella i a totes les víctimes de la Guerra Civil i la repressió franquista.

“L’Enriquet “ com se l’anomenava popularment, va ser per damunt de tot un alcalde escollit democràticament per la seva població i valent per enfrontar-se a un període tan convuls i on ell també va haver de patir la repressió i la presó franquista. És evident doncs, que a “l’Enriquet” tocava retre-li un homenatge i poder-li escenificar el millor reconeixement a través d’un bust o estàtua que solemnitzi la seva memòria, perquè la memòria no només cal escriure-la sinó també cal escenificar-la per a mostrar-la a tota la nostra societat.

Però sembla que no tothom ho entén així. Textualment, he hagut de sentir paraules en el Ple que estaven totalment fora de lloc. “L’última estàtua que es va aixecar va ser la de Lenin” ( Sra. Josefina Caro, PSC), “aquesta moció és de caire franquista (Sra. Josefina Caro, PSC), aquesta moció és de caire partidista i en tot cas el què cal és analitzar quins alcaldes cal retre homenatge (Sra. Montserrat Armengol, GSF).

Bé, entenc que fer oposició vol dir jugar un paper concret, ara bé, això no és fer oposició, això és insultar la memòria i el respecte a gent que va lluitar i morir en molts casos per la legalitat republicana.

Em sorprèn que un partit d’esquerres com el PSC utilitzi arguments tan baixos, i que a més, confongui franquisme amb recuperació de la memòria democràtica. Per cert, no recordo que ningú s’hagi queixat perquè hi hagi figures de reconeixement al nostre ex-President assassinat Lluís Companys o a Federico Garcia-Lorca. El pitjor error per a la democràcia és argumentar-se sense coneixement de fons i confonent moments i persones que res tenen a veure amb la democràcia.

En definitiva, una crida al PSC de Sant Fost. Espero no trobar-me amb una altra situació on vostès, que també van patir la repressió franquista, cometin aquest greu error, que mai més, i menys en un partit d’esquerres i democràtic, pugui escudar-se en arguments que només fan mal a un element, la justícia i la democràcia.

Per altra banda, Sra. Armengol, a l’Estat espanyol, abans de la instauració de l’actual sistema democràtic, només s’han viscut dos períodes més de llibertat política. La Primera República, que va durar de 1873 a 1874, i la Segona República, que va durar de 1931 a 1939 i que va ser enderrocada pel general colpista Francisco Franco. Així doncs, i com ja sap què va passar i com va patir aquells temps el nostre màxim representant, l’alcalde Enric Torrents, només li vull dir, que és just que es faci un reconeixement a un representant democràtic represaliat pel franquisme, que evidentment, era d’ERC, com ho era Lluís Companys i no passa res, perquè per damunt de tot era el màxim representant del nostre país i els fets parlen per si sols.

Per tant, no utilitzi tacticismes d’entrar per la porta del darrere i que tenen moltes semblances a d’altres partits de caire estatal que a dia d’avui encara no han condemnat la dictadura franquista, em refereixo, Sra. Armengol, al Partit Popular.

Val a dir doncs que la democràcia ha fet un pas més cap a la recuperació de la seva memòria més immediata. I a ella, la memòria, en aquest país, li cal “talante” i solemnitat en les seves accions.