El dret a equivocar-se

31/07/2017

M'he equivocat infinites vegades. Tots ens ens equivoquem, és una acció constant en les nostres vides. Hi convivim però no sempre ho acceptem. I el demanar perdó o perdonar no és suficient en molts casos perquè no sempre acceptem que algú s'equivoqui. La concepció de l'error que tenim en la nostra societat és una rèmora de la cultura catòlica, errar representa un càstig amb l'objectiu de corregir no d'acceptar les seves causes.

Sovint, equivocar-se desperta reaccions de rebuig entre la gent. D'altres vegades, s'accepta l'error però sembla com si només donéssim una oportunitat d'error. Tot i que, si fas aquesta pregunta - "acceptes que la gent s'equivoqui?"- directament a qualsevol persona, la majoria direm "sí esclar, sóc una persona tolerant". En definitiva, l'acció de cometre un error té moltes variants i la seva acceptació social també.

Què vull dir amb tot plegat? Que la capacitat d'equivocar-se en la cultura cívica moderna segueix essent molt ampli malgrat que creem sistemes, cultures, espais de comunicació, col.lectius socials i polítics on l'error no és ben vist, és de fracassats. 

En el cas de la política, l'error, encara que sigui un error humà, o bé, perquè la persona que comunica políticament alguna cosa en aquell moment, no se sent bé emocionalment, l'opinió pública castiga l'error de vegades fins a la seva humiliació. Això només crea sistemes rígids, exigents i depenents del què diran més que el desenvolupament personal i col.lectiu de les persones, acceptant l'error, si cal o es pot acceptar.

Com deia a l'inici, jo m'equivoco i sovint m'he equivocat molt. Sovint ho he sabut arreglar, d'altres, no n'he estat capaç. Però és que l'error té dos components fonamentals per a la nostra maduració personal: genera emocions constantment i és una motxilla perfecte d'experiències humanes. 

La societat occidental no té gaires espais permesos per a l'error, fins i tot, pel què podríem parlar de cagades. Sempre i quant, els errors tinguin raonaments estrictament humans, permetre l'error representa l'acceptació d'una llibertat i cultura cívica més plena.  

Hauriem de saber entendre molts dels errors que cometem dia a dia. Si fóssim capaços d'entendre i acceptar eles errors humans com un element de normalització que no de normalitat, ens estalviaríem molts problemes personals i col.lectius com ara alguns conflictes socials, discussions polítiques, o bé, problemes d'expressió o acceptació personal.