6 de febrer de 2017

Una imatge val més que mil judicis

La posta en escena d’aquest matí a Arc de Triomf ha estat impressionant, la veritat. No hi ha res a dir més que acudir a un judici com aquest, i arribar tard perquè t’estàs fent la foto potser no és gaire formal però es perdona, es clar.

L’estat espanyol malgrat els discursos oficials està clar que perd dia a dia la seva legitimitat política a Catalunya. Amb judicis tant absurds com el d’avui, l’estat, només fa que generar herois de la causa i mostres públiques i privades de rebuig o d’indiferència vers als mètodes espanyols.

Recentment, prenent un cafè en un bar de Barcelona, l’home que estava al meu costat crec que va definir de manera molt senzilla un sentiment majoritari l’estat d’ànim al país; “si lo que se quiere es votar pues que se deje votar y dejémonos de tantos lios”.

Realment, l’estat s’hauria de parar a pensar un estona què fa a Catalunya i si vol convèncer, primer, hauria de deixar de fer gestos d’una autoritat que gairebé no té.

Per altra banda, no crec que el judici a Mas, Rigau i Ortega sigui cap impàs en el procés. Tampoc, ho serà el suposat referèndum de setembre. Ara bé, convé, abans de res, que aquesta dinàmica agressiva de l’estat no es converteixi en un modus vivendi per a l’independentisme. Les accions repressives de l’estat no han de suposar una defensa o reivindicació per a l’independentisme si no un pas més per a diferenciar-se política i socialment de la cultura política espanyola i acostar-se a l’europea.

Ni tant sols casos repressius com els d’avui crec que segueixin sumant més independentistes. Hem de saber evolucionar i demostrar que més enllà dels embats amb l’estat podem sumar bosses de ciutadans que tinguin altres valors que també formen part de l’independentisme, almenys el progressista: la igualtat social, l’educació de qualitat, la sanitat de qualitat i sense cues...

Per últim, reivindicar la democràcia en moments importants com el d’avui és rellevant però és insuficient. La democràcia és la base del canvi però el canvi és construir un model qualitativament millor a l’actual. En termes més col·loquials; serà més profitós a llarg termini política i socialment millorar el sistema de gestió de les nostres administracions que reivindicar la democràcia a curt termini.