27 de gener de 2017

Cues que semblen una vida

Cues; cues al banc, al supermercat, a la carnisseria, al media markt, a la carretera etc. Fem cues per tot. Barack Obama, en un dels seus millors llibres L’audàcia de l’esperança deia; “de vegades, em fa la impressió, que les llargues cues dels ciutadans a les administracions afebleixen encara més la democràcia”. I quina raó tenia.

Per mi, les pitjors cues són les dels bancs i els supermercats. Als bancs, segons l’hora que hi vagis, hi pots trobar un primer escull força difícil de superar si estàs fent cua; la gent gran que ve a renovar la llibreta. Generalment, des de l’època dels dinosaures que no renoven la llibreta i en aquell moment ja es crea una primera situació de tensió ambiental. Un altre moment “zen” és quan arriba el client emprenyat perquè li han cobrat trenta euros d’interessos per un descobert al compte, en aquest cas, la situació s’allarga fins a quedar resseca la gargamella del client emprenyat, i això  és una llarga espera!

I, els supermercats, és on més casos estranys m’he arribat a trobar incòmode o absorbit per una cua humana plena de vivències.

No cal dir, que odio aquell rètol que separa les compres de cada client i que són un bon exemple del model de compra al qual ens hem situat. El pitjor, en aquest cas, és quan per error la màquina conta algun dels meus productes al client del darrere meu...ràpid corres a dir que és un error no sigui que et caigui un moc...

Una altre moment de no saber què dir és quan apareix una dona amb ganes d’entaular conversa, sovint arrel d’algun dubte amb el producte que ha de comprar, i d’aquí la conversa deriva en parlar de la història dels seus fills i nets. Jo, mai sé què dir. 

Bé, les cues són files humanes on es desenvolupen històries molt reals en la vida diària...i que curiosa és la vida a les cues.