Aquesta frase pronunciada per Bertrand Russell en el marc d'una conferència a l'Escola Rand de Ciències Socials de Nova York, el 28 de maig de 1924, crec que reflexa el què pot ser un debat etern, el de l'individu i el seu paper a la comunitat, i la seva possible realitat actual.
Ens queda molt per endavant per arribar a trobar nous espais a la civilitat completa, a la virtuositat ciutadana o a l'ètica justa. Però la part principal d'aquest debat històric, l'home com a membre d'una comunitat, encara li queda un llarg camí, i més tenint en compte que l'home i la societat en què vivim, i que també ajuda a desenvolupar, evoluciona, i per tant, el seu paper en ella també es veu sotmès constantment al debat i a noves definicions filosòfiques, polítiques, socials etc. Jo proposo tres definicions sobre l'home i la seva llibertat individual a desenvolupar-se en el medi, de tres personatges històrics que argumenten amb força clarividència el què vol dir ésser part d'un sol esperit i membre d'una complexa comunitat humana,
Benedetto Croce: “la llibertat individual vol dir llibertat col·lectiva”
L'escriptor i filòsof Benedetto Croce, com un dels màxims referents de l'idealisme, defineix en la seva obra ,Materialisme històric i economia marxista, la llibertat individual com el màxim exponent de la llibertat col·lectiva. Croce, trenca així amb una base teòrica del marxisme històric i marca com a principal referent de la llibertat humana la consecució de les llibertats individuals. De fet, Croce no reinventa res més que un procés històric que argumenta brillantment en el seu altre llibre ,Filosofia i historiografia, i que té com base teòrica l'historicisme com a procés per a la conquesta i la comprensió de les noves llibertats com ara la individual, i defineix així un nou procés “històric” de l'home com a responsable d'ell mateix.
Antonio Gramsci: “l'home és l'home, el seu entorn i el medi”
El gran polític italià defineix el que podríem entendre com a responsabilitats de l'home com a ésser i com a membre d'una comunitat. Encara que la lectura que en podem fer de la seva definició de l'ésser humà parteix de la base teòrica del materialisme històric i dels grans corrents filosòfics vinculats al marxisme, Gramsci, troba un nou espai a la definició de l'home. L'home, reconeix Gramsci, és un esperit lliure. L'home, és responsable d'allò que l'envolta. I aquí està, l'altre gran canvi amb les altres grans bases filosòfiques del marxisme, l'home és també el medi que l'envolta. El medi, segons el pensament filosòfic del marxisme, no és un espai primordial per a la vida humana, és, podríem dir, que una eina. Gramsci, però, creu que el medi és l'espai on l'home viu i on l'home ha de tenir un paper a desenvolupar.
Philip Pettit: “la llibertat com a no interferència”
Pettit és potser el màxim definidor del segle XXI sobre el paper que ha de tenir la llibertat sobre l'home. Pettit proposa que la llibertat no sigui en cap cas un medi d'interferència a l'evolució de l'home. Només hi ha d'haver interferències quan es vulnerin el drets d'altres col·lectius o no es respectin els drets dels altres. I la llibertat com a no interferència no ha de ser un objectiu en si mateix sinó una eina per evolucionar com a membres d'una comunitat. Pettit exposa en el seu llibre el republicanisme les claus d'una proposta teòrica força interessant que radica clarament en una definició de les llibertats individuals i el paper que hi han de jugar actors tan condicionants com són les institucions o la política.
Bé, ja per últim, transcric una petita cita de Reinhold Niebuhr que forma part de l'article que David Brooks ha publicat avui al diari Ara sobre el civisme, i que m'ha inspirat a fer aquest post: “Res valuós es pot assolir en el termini d'una vida; per això, ens ha de redimir l'esperança...Res del que fem, per molt virtuós que sigui, es pot aconseguir en solitari; per això, ens redimirà l'amor. Cap acte virtuós des del punt de vista del nostre amic o enemic com des del nostre. Per això, ens ha de redimir la manifestació definitiva de l'amor, que és el perdó”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada