Fem memòria...a Sant Fost

Sant Fost és un poble de poc més de vuit mil habitants que només hi ve la gent a dormir i a reposar després de vuit hores de treball. Sant Fost no té un centre urbà on poder passejar i trobar-te amb els amics. Sant Fost només són urbanitzacions que mai s’acaben. Sant Fost, Sant Fost, Sant Fost...Res més lluny que aquestes afirmacions. Fa anys que les sento, i crec, sincerament que els fets actuals provoquen que perdin la credibilitat. Us ho explicaré amb un sol fet força simptomàtic.

Aquest divendres, en Jaume Rifà, l’Amadeu Rovira i en Josep Gurri, van presentar el seu llibre Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles segle XX. Aquesta segona edició dels llibres col.leccionables que porta endavant l’historiador local Jaume Rifà, fa una ressenya històrica i geogràfica de la quinzena de fonts que resten a la nostra població, i els itineraris a peu que es poden fer fins arribar a aquestes. Un llibre molt accessible per a tots els públics, però sobretot, és un llibre molt pedagògic i dinàmic per aquells que ens agrada descobrir nous llocs. Per cert, com a molts altres llocs, hem perdut, desgraciadament, una part important del patrimoni històric de la nostra vila, ja que a principis del segle passat teniem una quarantena de fonts amb una població que no arribava als 600 habitants! Certament, hem perdut alguna cosa pel camí.

Bé, el que em vull referir és a la capacitat que té una població de mirar cap enrere i ser capaç d’unir la història amb el futur i l’esperança. La sala de l’Ateneu, que és l’espai on es va realitzar la xerrada de presentació d’aquest llibret, era plena, aproximadament un centenar de persones. En aquell moment, mentre en Jaume, l’Amadeu i en Josep explicaven la importància de mantenir les fonts vives i netes, vaig percebre un sentiment contradictori amb allò que us explicava inicialment en aquest post. Vaig percebre il·lusió. Sí, il·lusió de tots aquells que estàvem allà per saber més sobre el nostre medi immediat i la gran capacitat que la nostra vila té per explicar-se i que l’expliquin si hi ha voluntat.

Però el cas més curiós i simptomàtic va ser quan en Jaume Rifà va anunciar la propera edició d’aquests llibres col.leccionables. En Jaume, va anunciar que la propera edició estaria dedicada a les caramelles...els assistents a la sala vam expressar majoritàriament un sentiment de sorpresa i d’il·lusió a la vegada, un xiuxiueig es va apoderar de la sala durant uns segons. Curiós no?

A la sala de l’Ateneu hi havia totes les generacions possibles, gent gran, adults, joves, nens etc. Ara bé, jo vaig poder percebre, que Sant Fost, el meu poble, ja no és un municipi d’urbanitzacions sense vida cultural, és per a mi i per a molts altres, un poble que encara li queda un llarg camí per recórrer però sembla que anem incorporant corredors de fons. Si volem podem.