Arenys de Munt, entre la il.lusió i l'autodeterminació

Jo ahir, com molts altres, vaig passar el dia a Arenys de Munt. Certament, ahir es respirava per la riera del centre d'Arenys, il·lusió i esperança. La clamorosa victòria d'ahir, penso que va marcar una fita tan psicològica com política que cal tenir molt en compte. Encara que el procés ha viscut força traves en la seva organització, i que un cop més, l'estat, en aquest cas enfocat en la persona de l'advocat de l'estat, ha fet el ridícul, vull felicitar a tots els organitzadors d'aquesta consulta per la seva impecable organització i per la seva transparència i solvència en tot el procés, de veritat, ha estat una consulta modèlica en tots els aspectes.
Com deia, la jornada d'ahir, marca una fita molt important com a país, per fi hem sabut passar de la dialèctica a la praxis en l'exercici democràtic de la consulta. Un cop més, els municipis són i han de seguir essent el motor dels canvis al nostre país.
Però la meva reflexió vol anar més enllà de la jornada d'ahir. No servirà de res una consulta tan exitosa com la d'ahir sense que altres municipis del país no acullin el seu relleu i per tant, permetin l'exercici democràtic de consultar a la ciutadania sobre el nostre futur nacional. I això, requereix una aposta important d'alcaldes i regidors del nostre país que tinguin la voluntat de consultar als seus ciutadans però és més important encara que la societat civil, com ha estat en el cas d'Arenys, impulsi aquests processos. El gran èxit d'Arenys, ha estat la col·laboració entre l'associacionisme i la classe política local. Queda clar doncs que el què cal és treure del mig els “mals vicis de la política”, que és el què distancia als ciutadans d'aquesta, i recuperar exercicis de tanta solidesa política i social com ha estat la consulta d'Arenys de Munt.
Per últim, i ja que m'engresco en posar fites a un nou repte nacional, la possible expansió de la consultes locals, ha d'estar ben organitzada i ha de tenir com deia anteriorment, una dinàmica de col·laboració entre ciutadania i institucions sense que això, evidentment, es barregi. La il·lusió que ens ha produït aquest èxit rotund de la consulta d'Arenys no ens ha d'impedir fer reflexionar de com tirar endavant les noves consultes i amb quina finalitat política i estratègica les hem de portar endavant.

PD; de la convocatòria feixista d'ahir una anècdota, com ha de ser i ha de seguir sent.