dilluns, 31 de juliol de 2017

El dret a equivocar-se

31/07/2017

M'he equivocat infinites vegades. Tots ens ens equivoquem, és una acció constant en les nostres vides. Hi convivim però no sempre ho acceptem. I el demanar perdó o perdonar no és suficient en molts casos perquè no sempre acceptem que algú s'equivoqui. La concepció de l'error que tenim en la nostra societat és una rèmora de la cultura catòlica, errar representa un càstig amb l'objectiu de corregir no d'acceptar les seves causes.

Sovint, equivocar-se desperta reaccions de rebuig entre la gent. D'altres vegades, s'accepta l'error però sembla com si només donéssim una oportunitat d'error. Tot i que, si fas aquesta pregunta - "acceptes que la gent s'equivoqui?"- directament a qualsevol persona, la majoria direm "sí esclar, sóc una persona tolerant". En definitiva, l'acció de cometre un error té moltes variants i la seva acceptació social també.

Què vull dir amb tot plegat? Que la capacitat d'equivocar-se en la cultura cívica moderna segueix essent molt ampli malgrat que creem sistemes, cultures, espais de comunicació, col.lectius socials i polítics on l'error no és ben vist, és de fracassats. 

En el cas de la política, l'error, encara que sigui un error humà, o bé, perquè la persona que comunica políticament alguna cosa en aquell moment, no se sent bé emocionalment, l'opinió pública castiga l'error de vegades fins a la seva humiliació. Això només crea sistemes rígids, exigents i depenents del què diran més que el desenvolupament personal i col.lectiu de les persones, acceptant l'error, si cal o es pot acceptar.

Com deia a l'inici, jo m'equivoco i sovint m'he equivocat molt. Sovint ho he sabut arreglar, d'altres, no n'he estat capaç. Però és que l'error té dos components fonamentals per a la nostra maduració personal: genera emocions constantment i és una motxilla perfecte d'experiències humanes. 

La societat occidental no té gaires espais permesos per a l'error, fins i tot, pel què podríem parlar de cagades. Sempre i quant, els errors tinguin raonaments estrictament humans, permetre l'error representa l'acceptació d'una llibertat i cultura cívica més plena.  

Hauriem de saber entendre molts dels errors que cometem dia a dia. Si fóssim capaços d'entendre i acceptar eles errors humans com un element de normalització que no de normalitat, ens estalviaríem molts problemes personals i col.lectius com ara alguns conflictes socials, discussions polítiques, o bé, problemes d'expressió o acceptació personal. 



dimarts, 11 de juliol de 2017

Això no és notícia

11/07/2017


Aquest matí, tot esmorzant a les 7h, mirava les notícies al canal 324. Una de les notícies rellevants  ha estat "Els mossos s'integraran a la Junta Estatal de Coordinació antiterrorista".

El fons de la notícia és rellevant i és un gest públic d'integració al combat contra un fenomen com el de la violència propiciada per estat islàmic per part dels nostres cossos de seguretat, suposo que per alguna cosa servirà. Ara bé, la notícia em recorda a un capítol de "Sí, ministre" on una noia li feia una pregunta molt directa al ministre, i vostè que ha aconseguit fins ara? El ministre, li responia amb un reguitzell de respostes que en definitiva, només servien per assegurar que de política pública n'havia fet molt poca i de política de partit i de "remenar cireres" n'estava fart de fer-ne.

No és ben bé el cas, però la notícia en sí no té cap base aprofitable més que el de la propaganda. I és que la presentació d'aquesta notícia bé a dir el següent: després d'intents i baralles, hem acordat que us podeu asseure a una taula, res més.

En la roda de premsa del ministre Zoido i el conseller Jané, almenys, és el que he pogut veure per la tele, fins i tot, Jané, explicava com havien passat d'ells durant aquests darrers anys, i la forma en com ho feien. 

O sigui, que l'important és que Catalunya s'asseurà a la taula, ja veurem si quan hi siguem ens parlaran, ens donaran informació i ens passaran l'ordre del dia, abans...no li trobo un sentit rellevant a la notícia.

Les notícies que parlen només de picabaralles internes entre administracions, partits, persones etc., no interessen al públic en general, i jo, personalment, crec no generen cap estat anímic més que el d'expressar un "ah, d'acord". I generar una imatge poc seriosa de la política professional que en temes bàsics com els de la seguretat pública sembla que estiguin jugant al "risk" més que a fer política pública. 

Almenys, la notícia es podria haver maquillat i argumentat d'una manera més positiva "Catalunya tindrà totes les eines per a fer front al terrorisme", "Catalunya fa un pas definitiu per a consolidar la seva política pública de seguretat" etc.