dissabte, 10 de juny de 2017

Feu un somriure! Anem a votar!

Emulant, més o menys, una frase popular dels moviments revolucionaris llatinoamericans, crec que la convocatòria del referèndum ens l'hem de prendre amb alegria i ganes. 

Som un país, que sovint, som massa crítics amb el sistema polític. De vegades, arribem a extrems que ratllen el surrealisme perquè ens agrada massa jugar amb la dicotomia del blanc i el negre quan es tracta de parlar de política. En aquest cas, l'anomenat procés, tindrà els seus punts febles, esclar, però si una cosa no es pot negar, és la constància per a consumar el moment de la convocatòria. Això, se li diu persevarança. 

Jo, no veig cap manera més pràctica i decidida que la d'entomar amb il.lusió el moment, sense pensar més enllà ni fer cas de discussions mediàtiques de "pa sucat amb oli". És ben senzill, votem per la nostra voluntat a consumar una part més de la nostra llibertat a decidir. 

Dit això, el referèndum és l'objectiu però el procés fins al dia 1 d'octubre, és la clau. Espero que la campanya sigui prou innovadora i oberta si volem sumar amplis espectres socials. I no estaria malament que la societat civil entrés de ple en aquesta campanya com un actor més. En aquesta era d'informació massiva el millor que podem fer és informar de manera més efectiva i col.laborar molt més entre nosaltres.

Amb tota sinceritat, crec que el moment demana que el procés i el seu fill, el referèndum, es posin per sobre de les batalles polítiques sovint de caire simplement estètic. Espanya com Catalunya, parlen per als seus propis públics i el referèndum és l'oportunitat de sumar gent per la seva pròpia dinàmica, la del referèndum, i això, només serà possible si aconseguim crear una imatge constructiva i transformadora del fet d'anar a votar. O sigui, un pas més del que va ser el 9 N.

Aquest cop sí, l'escena internacional s'ha deixat escoltar. Dels actors internacionals, no n'hem d'esperar res més que s'interessin pel conflicte català i que aquest, sigui prou creatiu i seriós com perquè es tingui en compte com a experiència internacional.

La victòria és haver estat prou valents per a conformar una majoria política capaç de convocar un referèndum el qual, un estat, l'espanyol, n'està radicalment en contra. Però, el que serà més pràctic políticament és que el referèndum no escenifiqui un conflicte entre administracions i que hi hagi un tant per cent de participants prou important com per demostrar que el país es vol moure, sigui cap a una banda o una altra, però que es mogui de veritat.