dimarts, 31 de gener de 2017

Dia 31 de gener de 2017

Ningú pot aturar els senglars?

Sóc una de les víctimes de les destrosses que poden arribar a provocar els senglars. En poc més de sis mesos, els senglars que volten els nostres horts s’han “cruspit”, entre altres coses,  gairebé un miler d’enciams, d’hivern i d’estiu, i sis-centes escaroles sense tenir en compte els danys col·laterals que produeixen...

La culpa, perquè hi ha culpes, aquest cop sí, són de l’ésser humà. No vull ser el típic ciutadà emprenyat que assenyala sense pensar què pot fer ell per entendre la situació però és que de bona entrada, ens hem carregat el depredador natural del porc senglar, el llop. Primer efecte d’una causa originada pels humans.

L’altra gran problemàtica amb el senglar és que la seva escala vegetativa està desbordada i la manera d’equilibrar el seu número –mitjançant la caça de les associacions de caçadors- no és que hagi minvat el seu número sinó que han envellit els seus membres i la seva cultura no té gairebé simpaties entre els més joves.

I, mentrestant, el senglar va fent, sense parar, molts som els que ens exclamem en majúscules però la diferència entre els danys ocasionats en una explotació agrària per part del porc senglar i un suposat rebot general de l’opinió pública vers a les destrosses d’aquest animal, per als ulls d’administradors i polítics, són massa grans, ja m’enteneu. De vegades, penso que les administracions es posaran a la feina en aquest tema quan hi hagi un succés dramàtic entre un senglar i un humà, i aquest, surti per la tele.


divendres, 27 de gener de 2017

27 de gener de 2017

Cues que semblen una vida

Cues; cues al banc, al supermercat, a la carnisseria, al media markt, a la carretera etc. Fem cues per tot. Barack Obama, en un dels seus millors llibres L’audàcia de l’esperança deia; “de vegades, em fa la impressió, que les llargues cues dels ciutadans a les administracions afebleixen encara més la democràcia”. I quina raó tenia.

Per mi, les pitjors cues són les dels bancs i els supermercats. Als bancs, segons l’hora que hi vagis, hi pots trobar un primer escull força difícil de superar si estàs fent cua; la gent gran que ve a renovar la llibreta. Generalment, des de l’època dels dinosaures que no renoven la llibreta i en aquell moment ja es crea una primera situació de tensió ambiental. Un altre moment “zen” és quan arriba el client emprenyat perquè li han cobrat trenta euros d’interessos per un descobert al compte, en aquest cas, la situació s’allarga fins a quedar resseca la gargamella del client emprenyat, i això  és una llarga espera!

I, els supermercats, és on més casos estranys m’he arribat a trobar incòmode o absorbit per una cua humana plena de vivències.

No cal dir, que odio aquell rètol que separa les compres de cada client i que són un bon exemple del model de compra al qual ens hem situat. El pitjor, en aquest cas, és quan per error la màquina conta algun dels meus productes al client del darrere meu...ràpid corres a dir que és un error no sigui que et caigui un moc...

Una altre moment de no saber què dir és quan apareix una dona amb ganes d’entaular conversa, sovint arrel d’algun dubte amb el producte que ha de comprar, i d’aquí la conversa deriva en parlar de la història dels seus fills i nets. Jo, mai sé què dir. 

Bé, les cues són files humanes on es desenvolupen històries molt reals en la vida diària...i que curiosa és la vida a les cues.

diumenge, 22 de gener de 2017

Dia 23 de gener de 2017

És Trump qui ha guanyat, idiotes!

Diumenge vaig veure el resum que feia el 324 sobre la manifestació de les dones contra Trump. Un èxit, la veritat. Però, les paraules de Michael Moore em van deixar com atònit; deia al públic  assistent “La majoria no la té Trump, la majoria és aquí”. Un bon eslògan que no serveix de res i no és real.

Crec que ningú al món vol entendre la realitat de la victòria de Trump perquè en el fons, la victòria de Trump reclama un canvi de fons, reinventar el món, sobretot, el polític.

Trump ha guanyat en primer lloc, perquè la candidata demòcrata, Clinton, cau encara pitjor entre els electors americans que Trump. Una cagada com un piano dels demòcrates.

I la victòria de Trump, d’acord, no té la majoria dels vots –això és una punyetera excusa per justificar les coses a curt termini- però representa un estat molt confús però és un estat d’opinió de rebuig a les formes de la política actual.

Contra Trump, no val sentit d’estat, cortesia parlamentària o diàleg polític. Contra Trump només toca generar un canvi polític i mental fort que venci aquest retrocés mental i polític que encarna. La batalla estarà entre els que miren el futur en positiu i els que el miren com un repte on cal defensar-se dels avenços del món. Portarà temps però està clar que guanyar eleccions i fer-ho bé, com és el cas d’Obama, ja no és la solució per a contenir bèsties com Trump.


Trump no ha guanyat per fer bons meetings o ser una persona molt pròxima a la gent. Trump, ha guanyat perquè encarna un marc d’idees molt ben organitzades –potser irreals de portar a terme- i que connecten perfectament amb un gruix de gent que sent un vincle identitari amb aquest home i les seves idees. És una victòria moral més que política i les victòries morals són difícils de vèncer a curt termini.