dilluns, 15 de febrer de 2016

La cuina que no existeix

Veure l’anunci del nou programa de TV, el Xef, i els anuncis de cuiners amb estrelles Michelin fent anuncis per a McDonald’s, em decideixen a fer aquest post. 
Hi ha molts interrogants al voltant de la cuina i dels seus límits ètics. La veritat és que la mediatització de la cuina i dels professionals de la cuina no sempre és bona, és més, crec que fan un flac favor a la tasca d’acostar la cuina a la gent. 
Perquè, algú s’ha preguntat algun cop quants quilos de menjar es malgasten només per a la realització de programes mediàtics, com ara el xef o pesadilla en la cocina? I la imatge que es dona sovint dels cuiners és la millor per a motivar la gent que vol conèixer la cuina?
No vull entrar a parlar en detall de la mediatització de l’esfera mediàtica dels xefs moderns perquè crec que la clau està en repensar els models de cuina, i concretament, en com fer avançar la cuina local. 
Val a dir, que la restauració no està en crisi però és molt opulenta en oferta. També, el model de vida actual obliga a transformar les formes de cuinar, sense que això vulgui dir passar de la cuina tal i com l’entenien les àvies a la cuina del “yakisoba”....hi ha un entremig que encara cal explorar en profunditat; la simbiosi entre productors-producte-consumidor, la forma de practicar la cuina i els cuiners, i sobretot, la contemporització de la cuina local tenint en compte el temps que tenim per a cuinar i com relacionar-ho amb la cuina del territori, i això, sense caure en l’error que en bona part ha comès la cuina francesa, l’el.litització de la seva cuina i d’alguns tipus de productors. 
Per tant, la crisi no és tant del món del “mediatisme culinari” sinó del saber trobar un espai ampli per a la cuina tradicional adaptada a les necessitats del segle XXI. I en aquesta qüestió vull fer un èmfasi especial a la confluència social que té la cuina però també el menjar en general a la nostra era. Temes com la bona imatge, la tertúlia   que es genera al voltant de la taula i el coneixement del producte i del seu origen és necessari dinamitzar-los perquè són tres eixos bàsics per a la cuina propera i amb identitat. 
Caldrà distingir, també, entre cuina processada i cuina artesanal. Cada cop més trobem cuiners que es distingeixen per moltes coses però sobretot es distingeixen per la seva manera de cuinar. 
En definitiva, els nostres restaurants tenen una salut força bona però tenim una cultura culinària casolana que es deteriora pel sòl fet que la cadena de transmissió de pares a fills s’ha trencat o no ha estat possible. La TV no ho arregla tot sinó és que ho espatlla sovint, i tenir com a referència només la dels xefs és limitar-se a conèixer la cuina de manera més senzilla, pràctica i amb una mica d’arrels històriques que sempre és necessari per a motivar-nos a cuinar.