dissabte, 21 de desembre de 2013

Al Vallès també tenim tòfones!!!



Els anys passen i el “progrés” o la modernitat més mediàtica ens ha creat una mena d’estereotips sovint absents de tota la realitat que té el país. 

No em posaré ara a dir ni que les tòfones del Vallès són les millors, ni a plorar desproporcionadament perquè el Vallès no té el reconeixement que ha de tenir en l’àmbit de la collita de tòfones perquè tampoc seria just. Per altra banda, mal m’està dir-ho: és una manera de fer molt a la catalana.
Aprofitant que se celebra el mercat de la tòfona, a Centelles, que és tot un punt de referència pel què fa a aquest producte, crec que val la pena reconèixer el paper de territoris com el del Vallès, que han tingut una tradició tofonaire remarcable al llarg dels anys. 

A la meva comarca, encara que de manera molt i molt subtil i silenciosa, els tofonaires fa decennis que existeixen, és més, encara avui, hi ha zones localitzades sobretot al nord-oest de la comarca, que preserven les seves reserves tofonaires locals. Poblacions com Caldes de Montbui, La Garriga, Santa Eulàlia de Ronçana o Sant Feliu de Codines, han tingut una certa tradició tofonaire gràcies, entre altres, als cultius –majoritàriament desapareguts- d’arbres fruiters propicis per al creixement de la tòfona com ara l’avellaner i l’ametller, o bé, la seva riquesa forestal d’alzinars i altres tipus d'arbredes.

Val a dir també, que les tòfones, al Vallès, es collien a sacs però no se’n quedava cap a casa, totes es venien a marxants que tenien la seva clientela, majoritàriament, a la ciutat comtal. També, segons m’han explicat diverses fonts, molts pagesos, que no donaven valor aquest fong, les regalaven, sense més importància!!! Mare de déu com han canviat el món...I això, ha provocat que el Vallès no tingui cap tradició ni cultural ni culinària més enllà d'alguna conserva i para de comptar...

Per últim, un record per a tots els tofonaires que tot i el seu caràcter obscur i solitari, val la pena mantenir la seva tradició. I faré referència a part d’un breu reportatge publicat el 22 de febrer de 1981 al diari La Vanguardia, el qual fa cinc cèntims de la tradició tofonaire del mercat de Centelles i anomena també algunes poblacions vallesanes:
….según nos informan, fueron los tramperos franceses—en el país vecino ya se recolectaban trufas desde el año 1781— que venían a principios de siglo e la subcomarca del Alt Congost y acampaban en las estribaciones septentrionales del Montseny, los que descubrieron, en el término de Seva, importantes criaderos de esta especie, desconocida hasta entonces en España. Pronto dieron cuenta de sus hallazgos e los vecinos de Centelles, donde se aprovisionaban habitualmente, y en la villa osonense llegó a haber, en los primeros decenios, hasta una veintena de buscadores. Un conocido especialista nos decía que algunos lugares de las faldas del norte del Montseny eran un auténtico jardín trufero-. Pese a ello, los centellenses fueron ampliando poco a poco su campo de acción a Castellterçol, Granera, Sant Martí de Centelles, Sant Feliu de Codines, -Ele Cingles de Bertí y las riberas. del Avencó. Posteriormente divulgaron la búsqueda de la trufa en Prades, Vílanova de Prades, Ulidemolins, L’Aleixá, Espluga de Francolí, Montblanch, Ciurana y Valls, entre otros municipios de Tarragona y –un veterano trufador, Isidre Novellas, encontró el fruto en Purroy (Huesca), mientras cazaba. Los oscenses, al conocer -las posibilidades crematísticas del producto, extendieron también su radio a las provincias de Teruel, Cuenca, Guadalajara, Valencia, Castellón, Navarra, Soria, Granada y Badajoz, entre otras…