dilluns, 7 de gener de 2013

Què passa a Irlanda del Nord?


Sembla que les coses es compliquen a Irlanda del Nord. Sembla com si gairebé sense voler-ho, el procés de pau hagi entrat en una situació complicada. 

El juliol d’aquest any passat diverses organitzacions -una part escindida de l’extingit PIRA, Republican Action Against Drugs (RAAD), Independent Republican Factions, Continuity IRA- es constituïen en una nova organitzció armada; Real IRA.

Aquesta organització i grups de joves dels barris de Belfast i Derry principalment, han estat els protagonistes de nous assassinats a policies, a establiments propietat de l’estat britànic i a crear noves tensions en algunes barriades catòliques d’aquestes dues ciutats nord irlandeses.

I ara mateix, Irlanda del Nord, concretament Belfast, també torna a reviure brots de violència força importants. L’ajuntament de Belfast –de majoria nacionalista, PSNI amb el suport de Sinn Féin i Alliance Party- acordava recentment, la retirada de la bandera britànica –Union Jack- de les instàncies administratives locals. Aquesta decisió va crear un gran trasbals en la comunitat protestant que ha acabat escenificant-la en un conflicte obert amb la policia i amb atacs als locals del PSNI. Es creu també que organitzacions armades protestants com UVF o  UDF estan al darrere d’alguns d’aquests rebrots de violència tal i com va a anunciar aquest cap de setmana el portaveu de la policia nord irlandesa (RUC), Terry Spence. 

Però, torno al títol del meu article. Què passa a Irlanda del Nord? La resposta no és senzilla perquè el què succeeix en el sí de la comunitat nord irlandesa és molt complex. Intentaré sintetizar-ho sense ser del tot exacte perquè el cas irlandès és un conflicte molt interioritzat en el sí de les dues grans comunitats; la catòlica i la protestant. 

El què els periodistes ja anomenen com a riot flags, és potser un error de lectura del nacionalisme irlandès en el seu conjunt, o potser, una manera de fer un pas ferm vers a una possible -i crec que inesperada situació per al Sinn Féin- dissidència republicana que si més no, s’ha pogut fer força ressò a l’exterior. La comunitat protestant no està ni molt menys preparada per assumir que són una part –només- de la societat nord irlandesa i no pas, la part dominant com fins fa pocs anys. Aquesta lectura –de caràcter temporal- no l’ha tingut en compte ni Sinn Féin ni PSNI, i això ha provocat que una decisió absolutament legal i democràtica sigui vista com un desafiament als drets polítics d’una de les dues comunitats, la protestant.

Tampoc el Sinn Féin no se n’acaba de sortir amb la dissidència republicana. Potser perquè els seus conductes de socialització i propaganda són a través de la violència política i no a través de la política –recordem que el Real IRA es reivindica en hereus de la revolta de 1916, obviant els processos polítics posteriors com l’Acord de Divendres Sant-. Realment, el Sinn Féin ha pres una actitud paternalista i de vegades propera a la solució policial, cosa que incrementa les bosses socials dels dissidents que si més no, s’han apoderat, en bona part, d’una base del teixit de suport social i popular de les grans urbs nord irlandeses. 

Kieran McEvoy, ex pres polític republicà i professor d’universitat especialitzat en el conflicte irlandès i en sistemes judicials alternatius com la justícia transicional, escenificava per escrit, en un article publicat l’any 2010 al diari britànic The Guardian, sota el nom Making peace with the past in Northern Ireland, potser, el problema que viu actualment la resolució del conflicte polític irlandès. 

McEvoy, posava en tela de dubte l’avenç del procés si no hi havia un compromís ferm per tancar els casos irresolts de la violència política i la protagonitzada per la RUC. En aquest cas, la reivindicació de crear una Comissió de la Veritat per part del republicanisme no ha estat del tot escoltada pel govern anglès. Tampoc ha estat del tot transparent ni la sortida ni la resolució de l’excarcelació d’alguns presos polítics. I McEvoy, assenyala el govern britànic com un agent clau que no ha fet del tot els deures i que pot entrebancar el procés per passiu. 

Bé, en definitiva, el cas irlandès per mi té dues definicions: socialment, el què ha passat a Irlanda del Nord és un desastre que barreja moltes causes, i necessita de molta perseverança. I políticament, suposa un cas de segones per al govern britànic, i un conflicte polític on dues comunitats encara no es reconeixen una  a l’altra, cosa que suposa que algú ha de mediar.