diumenge, 30 de desembre de 2012

A cop de llei? idees per a fer més justa la justícia



És evident que el sistema judicial actual presenta un problema de saturació burocràtica que ningú sap ben bé com resoldre, i que a més, no resol ni molt menys la conflictivitat social, per altra banda creixent en alguns països com Anglaterra, Estats Units, Itàlia, França  o fins i tot, en algunes barriades de Barcelona. 

Que a la principal font del sistema democràtic, la justícia, li falten idees, li falta resolutivitat per a poder ser més efectiva i més creïble per a la gent, no és una novetat, tots els partits polítics tenen propostes quan venen les eleccions però el problema, sigui des de l’esquerra o des de la dreta no es resol. Perquè? Perquè és un problema estructural i conceptual, la justícia també ha d’evolucionar, i sota un concepte més preventiu i integrador i no com fins ara, on el mètode ha estat aïllar i penalitzar l’infractor i negar la conflictivitat social com una causa i no com un problema social, amb el cost públic que això té, entre altres coses.

Des de ja fa més de deu anys, als Estats Units, si, aquell país que tots coneixem per sortir sempre a la tele a causa dels assassinats i la pobresa que protagonitzen i pateixen molts dels seus ciutadans, va impulsar una iniciativa força engrescadora que ha canviat la concepció de la “justícia de la comunitat” que en diuen ells, i que nosaltres podríem definir com a justícia criminal entre d’altres.   

L’entitat Centre for Court Innovation, fundada a Nova York, és la protagonista d’un projecte público-privat, al nostre país que sigui mig privat faria cridar als més histèrics defensors de la justícia pública,  que dura ja fa uns quants anys i que ha estat assolit amb força èxit la seva creació arreu del país i a en part, també a Europa. 

Centre for Court Innovation, disposa de diversos programes socials sempre amb col·laboració amb les administracions de qualsevol escala, i disposa de “Courts” a districtes dels Estats Units amb altes cotes de conflictivitat i exclusió social com ara Bronx, Harlem, Midtown, Newark. Però en sí, el més interessant, és com Center for Court Innovation ha fet possible actualitzar el model de justícia diríem de barri, de baixa criminalitat però amb alts graus de reincidència i exclusió social. 

El model de gestió de l’equip de Centre Cort for Innovation dels casos de criminalitat comuna, és molt interessant. Es basa en la prevenció mitjançant el diàleg i el seguiment cas per cas, de possibles o potencials infractors, com el cas força exitós de control d’armes il·legals mitjançant la mediació amb les famílies i no amb l’amenaça de detenció a Saint Louis, i en la mediació entre víctima i agressor en el cas d’haver-hi la perpetració d’un crim.

Pel què fa a la mediació, aquesta entitat disposa de tot un equip de mediadors que permeten tenir una radiografia diària del què passa al barri o districte, així com també s’usa la col·laboració del veïnat com a actors de prevenció i d’autoreguladors de les possibles infraccions. I també, i aquesta és una idea força novedosa, el que ells anomenen “Courts”, esdevenen en la realitat espais judicials però també espais de treball social adreçats a buscar llocs de treball, a aplicar programes de prevenció contra les drogues i a l’assistència familiar preventiva i educativa.

Així mateix, succeeix quan s’ha comès un crim. El format de gestió d’aquestes accions delictives sobrepassen el format convencional d’execució de condemna i prou, car aquesta entitat també ha sabut aplicar un nou mètode anomenat justícia restaurativa, la qual, té com a objectiu la mediació per part d’un membre de l’equip de Centre of Courts Innovation els quals tracten la víctima com la peça més important, ja que ha estat la víctima qui ha sofert i sofreix el dolor i la humiliació, vers l’agressor, que és interpretat com una figura que ha d’acabar assumint el seu error sense que però, es vegi forçat a demanar perdó sinó és per pròpia voluntat. 

Tanmateix, la justícia restaurativa, aboga per la  restauració dels actors dels crims sense que les sancions ni les condemnes siguin el més important, inclús s’eliminen les sancions econòmiques per treballs socials. 

Ja per últim, és força interessant com el mètode de justícia restaurativa, un concepte que mica en mica es va estenent arreu del món i que ha resolt en part, conflictes com el nord-irlandès i sudafricà, es divideix en diversos formats que arrenquen alguns, de la còpia de models ancestrals de resoldre els conflictes criminals i socials. 

La justícia restaurativa, està compost per tres eixos de gestió de la conflictivitat social o criminalitat, com l’anomenen ells:

La mediació entre víctima i agressor, que ja l’he explicat anteriorment. 

La mediació de grup entre la comunitat o la família, un espai de gestió que implica les famílies o els entorns de les famílies d’agressor i víctima en el cas que el crim involucri de manera substancial a diversos familiars de cada part, i que té com a objectiu la participació d’ambdues parts en la resolució del conflicte. Un model que va ser extret del model de gestió judicial que usa la important tribu maori a Nova Zelanda. 

Cercles de construcció de la pau, són òrgans que s’organitzen quan es cometen conflictes criminals entre comunitats, els quals són resolts en el què anomenen Cercles i que venen a representar espais on actors d’ambdues comunitats parlen i resolen els conflictes, sigui quina sigui la raó. Un model extret d’algunes tribus natives nord-americanes.