Sovint hem de saber parar un moment i reflexionar fredament quina és la realitat del nostre entorn per a saber determinar quin és el límit entre allò que és important i allò que és necessari. És una pràctica que aconsello a tothom, i més per als qui com jo ens dediquem a treballar altruïstament per un projecte polític com és ERC.
No ens enganyem, ERC està immersa en un procés de canvi i això comporta moltes vegades ser generosos, i saber estar en el lloc no només per al bé del partit -perquè no sempre és la justificació a tots els problemes- si no per la coherència i l’acció de ser generosos, com a màxims valors per a construir col•lectivament el partit.
Però també és important saber fer gestos que permetin seguir treballant en positiu per aquesta Nova Esquerra encapçalada per Oriol Junqueras. Gestos que ajudin a esborrar la imatge de partit desori del passat, i que ajudin a fer entendre als ciutadans que ERC és una eina útil, necessària i fiable.
Els meus companys i jo mateix, hem decidit fer un pas per a la cohesió d’ERC, fer un pas per encarar un futur amb garanties per tots els qui com nosaltres treballem per a fer créixer ERC, siguem on siguem, i ho vulguem fer sota els valors que apuntava anteriorment: generositat i coherència.
Fruit d’aquesta llarga reflexió, i amb la voluntat de consensuar una llista d’unitat per a la nostra Federació, el nostre company i rival en aquest procés electoral, Andreu Francisco, encapçalarà aquesta candidatura de consens, on tots els companys i companyes hem sabut posar-nos d’acord per a treballar per una Esquerra Metropolitana Forta. No ens queda cap dubte que ERC està fent passos seriosos cap a la seva renovació política, i nosaltres avui hi volem contribuir una mica més, fent un pas per al treball en equip i amb la voluntat sempre de sumar.
I en aquests passos cap a la renovació, vull apuntar algunes reflexions que crec que val la pena memoritzar sempre en positiu, i que ens han de servir per a seguir madurant com a partit.
En aquest procés electoral que hem anat afrontant en els darrers dies, hem vist un canvi en la manera de debatre entre els i les militants. Un canvi diria que 2.0, cap a la gestió de noves maneres de debatre i comunicar-nos molt positives en el seu conjunt. Però sovint, ERC és víctima de parlar o deixar parlar als mitjans de comunicació per ella mateixa, i això, més enllà de que no és sempre bo per ERC, ens anul•la el nostre sentiment d’orgull de pertànyer a ERC, i ens fa perdre el respecte entre nosaltres mateixos, és un error que de vegades és culpa de nosaltres mateixos i de vegades és simplement que encara som un partit fàcil de parlar per als mitjans de comunicació, sense més.
Vull també demanar que reflexionem sobre allò que a ERC ens costa tant parlar i assumir, l’acció de dirigir i liderar. Confio i em sento plenament recolzat per als companys i companyes liderats per Oriol Junqueras i Marta Rovira, que avui dirigeixen ERC, i que no em fa cap por demanar que ens dirigeixin i que vulguin dirigir. L’acció de dirigir i liderar no ens ha de fer cap por, és més, si ERC no sap dirigir-se no podrem portar a terme els nostres reptes nacionals i socials. Crec que les direccions i les seves accions no són de per sí el problema, són més aviat els sistemes que permeten controlar i corregir les direccions els que moltes vegades fallen. Per tant, si hem de dirigir un procés, liderem i deixem liderar en confiança.
Sense més, demano a tots els qui som militants d’ERC, que assistiu el proper 28 de gener a Badalona al Congrés Regional de la nostra Federació, i ho feu amb l’orgull i l’esperança de pensar que ara li toca a ERC guanyar, perquè el futur només pot ser el de vèncer i convèncer-nos de vèncer tots junts.
Gràcies, salut, força i treball
0 comentaris:
Publica un comentari