diumenge, 22 de gener de 2012

Un pas cap el futur i la cohesió d’ERC

Sovint hem de saber parar un moment i reflexionar fredament quina és la realitat del nostre entorn per a saber determinar quin és el límit entre allò que és important i allò que és necessari. És una pràctica que aconsello a tothom, i més per als qui com jo ens dediquem a treballar altruïstament per un projecte polític com és ERC.

No ens enganyem, ERC està immersa en un procés de canvi i això comporta moltes vegades ser generosos, i saber estar en el lloc no només per al bé del partit -perquè no sempre és la justificació a tots els problemes- si no per la coherència i l’acció de ser generosos, com a màxims valors per a construir col•lectivament el partit.

Però també és important saber fer gestos que permetin seguir treballant en positiu per aquesta Nova Esquerra encapçalada per Oriol Junqueras. Gestos que ajudin a esborrar la imatge de partit desori del passat, i que ajudin a fer entendre als ciutadans que ERC és una eina útil, necessària i fiable.

Els meus companys i jo mateix, hem decidit fer un pas per a la cohesió d’ERC, fer un pas per encarar un futur amb garanties per tots els qui com nosaltres treballem per a fer créixer ERC, siguem on siguem, i ho vulguem fer sota els valors que apuntava anteriorment: generositat i coherència.

Fruit d’aquesta llarga reflexió, i amb la voluntat de consensuar una llista d’unitat per a la nostra Federació, el nostre company i rival en aquest procés electoral, Andreu Francisco, encapçalarà aquesta candidatura de consens, on tots els companys i companyes hem sabut posar-nos d’acord per a treballar per una Esquerra Metropolitana Forta. No ens queda cap dubte que ERC està fent passos seriosos cap a la seva renovació política, i nosaltres avui hi volem contribuir una mica més, fent un pas per al treball en equip i amb la voluntat sempre de sumar.

I en aquests passos cap a la renovació, vull apuntar algunes reflexions que crec que val la pena memoritzar sempre en positiu, i que ens han de servir per a seguir madurant com a partit.

En aquest procés electoral que hem anat afrontant en els darrers dies, hem vist un canvi en la manera de debatre entre els i les militants. Un canvi diria que 2.0, cap a la gestió de noves maneres de debatre i comunicar-nos molt positives en el seu conjunt. Però sovint, ERC és víctima de parlar o deixar parlar als mitjans de comunicació per ella mateixa, i això, més enllà de que no és sempre bo per ERC, ens anul•la el nostre sentiment d’orgull de pertànyer a ERC, i ens fa perdre el respecte entre nosaltres mateixos, és un error que de vegades és culpa de nosaltres mateixos i de vegades és simplement que encara som un partit fàcil de parlar per als mitjans de comunicació, sense més.

Vull també demanar que reflexionem sobre allò que a ERC ens costa tant parlar i assumir, l’acció de dirigir i liderar. Confio i em sento plenament recolzat per als companys i companyes liderats per Oriol Junqueras i Marta Rovira, que avui dirigeixen ERC, i que no em fa cap por demanar que ens dirigeixin i que vulguin dirigir. L’acció de dirigir i liderar no ens ha de fer cap por, és més, si ERC no sap dirigir-se no podrem portar a terme els nostres reptes nacionals i socials. Crec que les direccions i les seves accions no són de per sí el problema, són més aviat els sistemes que permeten controlar i corregir les direccions els que moltes vegades fallen. Per tant, si hem de dirigir un procés, liderem i deixem liderar en confiança.

Sense més, demano a tots els qui som militants d’ERC, que assistiu el proper 28 de gener a Badalona al Congrés Regional de la nostra Federació, i ho feu amb l’orgull i l’esperança de pensar que ara li toca a ERC guanyar, perquè el futur només pot ser el de vèncer i convèncer-nos de vèncer tots junts.

Gràcies, salut, força i treball

dimarts, 3 de gener de 2012

Vull fer un pas endavant, vull fer més ERC

Malgrat que sigui un tòpic, cal no oblidar-ho: ERC és un partit amb més de 80 anys d'història, que les ha passat de tots colors i que per tant era poc probable que es deixés intimidar per una ronda de mals resultats electorals. El nostre partit va escoltar el missatge. Vivim moments de canvi a ERC, de reinventar-nos, i tinc clar que vull contribuir dedicant els millors anys de la meva vida a aquesta tasca, a aquest esforç col•lectiu que marcarà el futur del nostre partit i del projecte de l'esquerra nacional.

Es tracta d'un moment en la història del meu partit, que cal tenir en compte ara i que caldrà seguir tenint en compte en el futur. Moments de canvi i obertura com el que vivim només es donen un cop cada molts anys, i són els que marquen l’esdevenidor com a partit i com a país. Jo els veig com a moments molt esperançadors, en que tot és possible. Només ens cal paciència, reflexió i treball.

L’experiència, és a dir el passat, si es combina amb l’esperança en el futur, esdevenen una combinació perfecte i imparable. I això és el que crec que ha de ser ERC: el fruit present de l'experiència del passat i l'esperança en el futur.
Sóc militant d’ERC des de 1998. La meva trajectòria a ERC i a les JERC ha estat força dilatada, però destacaria el meu pas per la presidència regional a les JERC des de l’any 1999 fins al 2005. Una etapa on vaig forjar-me com a militant i en que vaig conèixer molts dels que ara són amics i companys a ERC. Un experiència que sempre val la pena recordar.

Així mateix, he pogut gaudir d’altres experiències tant nacionals com municipals a ERC i a les JERC, sense les quals no em sentiria capaç d’afrontar un repte com el que he decidit emprendre. Tota la meva trajectòria política ha estat lligada a l'articulació pacient i discreta del territori; en ocasions a la meva comarca, en d'altres al conjunt de l'Àrea Metropolitana, però sempre treballant per vertebrar un territori sociològicament molt complicat, i alhora determinant pel nostre partit.

Des de dins d'aquest mateix territori, ja fa un temps que tot un seguit de companys, de procedències i sensibilitats molt diverses, m'han anat animant en els darrers temps a que fes un pas endavant i em posés al servei d'ERC - Àrea Metropolitana per liderar-la, si la militància així ho vol, durant aquests propers quatre anys, en que haurem d'implementar a nivell regional el canvi que ja ha iniciat a nivell nacional la nova Executiva liderada per Oriol Junqueras i Marta Rovira. Vull fer aquest pas endavant, i el vull fer en equip, comptant amb totes les persones, amb totes les idees, amb tots els projectes.

Recordant el passat, com a portaveu regional de les JERC, vaig haver d’afrontar la direcció d’una federació regional amb una organització gairebé a zero, i ens en vam sortir, de manera que la feina que hauré de fer ja la conec; més encara si tenim en compte que ERC - Àrea Metropolitana, malgrat haver viscut la davallada que ha afectat el conjunt del partit, ha resistit amb una estructura sòlida. El repte, doncs, se'm presenta igual de complex que en la meva etapa a les JERC, però el punt de partença convida molt més a l'optimisme.

ERC ha estat a l’alça, entre d'altres coses, quan ha tingut un teixit metropolità fort i segur d’ell mateix. En altres paraules: quan ha gaudit de cohesió interna i ha despertat il•lusió a nivell extern. I això és el que tots i totes hem de recuperar: il•lusió i cohesió a un territori que ha estat tradicionalment difícil per nosaltres. De manera que la tasca de vertebrar l'Àrea Metropolitana dista de ser un afer d'importància merament local: si ERC vol ser un partit de majories, caldrà que estigui ben articulat a l'àrea més poblada del país.

ERC té un paper molt important a jugar en la governança de l’Àrea Metropolitana: el de trencar l’hegemonia de PSC i CiU, d'una banda, i aturar les experiències de populisme sistemàtic del PP i de l'ultradreta. Es tracta de tasques de futur importants si volem disposar d’un territori metropolità més ric i plural. Però sobretot, ERC és clau si volem modernitzar el projecte de governança dels territoris de l’Àrea Metropolitana. Ens toca generar nous discursos i noves idees per a posar el debat metropolità en el cor de l’agenda política nacional. De reptes, en aquest sentit, no ens en faltaran.

Cal mirar l’àrea metropolitana, i les polítiques que se’n puguin generar des d’una perspectiva molt més transparent, moderna, plural i amb identitat pròpia.
I és que el món local, i les comarques que composen la Federació Regional Metropolitana són molt plurals, i només es pot entendre la seva funció si es troben espais de col•laboració entre nosaltres molt més amplis, però amb línies d'actuació concretes, i on la recuperació de les identitats locals sigui la via per a poder crear municipis forts i cohesionats, el que molts de nosaltres diem “fer ciutat” o “fer poble”.

En els propers dies els companys i companyes que composem la nostra candidatura, començant per mi mateix, anirem detallant les nostres propostes, però crec que val la pena esmentar d'entrada la nostra voluntat de treballar per dotar ERC d’un nou discurs metropolità, d'una xarxa de serveis especialitzats pels nostres municipis i comarques (la base de la vida d’ERC), i de noves i renovades idees pel què fa al funcionament de l’Àrea Metropolitana entesa no només com una mera administració si no com una xarxa útil, oberta i al servei dels territoris que la composen i per aquells que també es veuen afectats per les seves dinàmiques.

Aquest no és un projecte individual. Aquí hi ha lloc per tothom qui vulgui jugar en equip i posar les seves energies al servei d'un projecte que sempre mirarem que sigui la mitjana de les idees d'aquells qui treballen al seu servei. En aquest sentit, el que més m'anima a fer aquest pas endavant és el recolzament de tants companys i companyes que formen part molt activa d’ERC. I amb ells i elles vull compartir aquests moments tan importants per al país, per ERC i per al territori que conforma la nostra àrea metropolitana.

A tots vosaltres, feliç any 2012, i salut, força i treball!