L’SNP, Scottish National Party, és ara per ara el partit hegemònic a Escòcia, d’això crec que no hi ha cap mena de dubte. Però el camí d’Escòcia, de la mà bàsicament de l’SNP fins a consumar la convocatòria d’un referèndum per la independència ha estat llarg i ple d’entrebancs.
El repàs històric de l’evolució política de l’SNP el deixo per als experts, però recomano llegir el llibre El mirall escocès de Xavier Solano, o bé, si teniu l’oportunitat, l’escriptor i analista escocès Gerry Hassan va editar ja fa cosa d’uns anys el llibre The modern SNP from protest to power.
Moving Scotland Forward, és justament el lema que ha escollit l’SNP per iniciar la seva campanya a favor del referèndum sobre la independència, i que podeu visitar el web de la campanya a http://www.scotlandforward.net.
Val a dir també que cada cop que s’apropa més la data de la convocatòria del referèndum els votants favorables a la independència creixen dia a dia, les darreres enquestes ja donen més d’un 40% de vots favorables, però també els que la rebutgen, i curiosament, i prenem nota perquè això és important: no hi ha un conflicte obert en el sí de la societat escocesa per aquest motiu. El debat és purament polític però amb una certa ètica i respecte, un bon exemple, que ens diu que la política si es fa amb voluntat de jugar net és un gran catalitzador per a la societat, ara bé, si es juga brut sempre crearà rebuig entre els ciutadans.
Però l’SNP ha aconseguit ser on és gràcies a moltes paràboles del temps i a apostar per diversos eixos estratègics per a consolidar el seu poder, i que dos d’ells em resulten força interessants de desenvolupar en aquest article. Però, malgrat tot, com deia, l’SNP, no ha estat en el passat i no ho serà en el futur un partit regular i homogeni, cap partit té aquesta virtut, amb una estratègia que s’ha acomplert a la perfecció, i amb un líder carismàtic immune a tot i a tothom, no. L’SNP, ha estat en els darrers decennis una formació amb resultats desiguals, amb un líder, Alex Salmond, que va marxar a l’època dels 90 de l’SNP i posteriorment ha tornat com si d’una estrella es tractés, i els conflictes interns a l’SNP han existit sempre però la pràctica crea un mètode, i això és el que fa gran a l’SNP.
El primer dels eixos que vull prestar atenció és la consolidació de l’SNP des d’un prisma social, com el partit nacional d’Escòcia, sense que la premissa de ser un partit plenament independentista sigui un condicionant per a molts dels seus electors. Aquesta és una de les grans victòries de l’SNP, una victòria però treballada amb el temps. L’SNP, i així ho demostren les enquestes que han valorat l’electorat actual de l’SNP, té una ampli espectre social i no tots el seus electors són declaradament independentistes, ara bé, valoren profundament l’eficiència i la seriositat de l’agenda política que executa l’SNP.
Aquesta fórmula, ha trasbalsat tot l’escenari polític escocès, canviant fins i tot les formulacions polítiques de partits com el Labour, el gran partit d’Escòcia fins fa quatre dies, que ara, vist l’ampli terreny que comença a abarcar l’SNP vers l’electorat laborista, han hagut de realitzar una operació forçada i exprés en el seu darrer congrés, per a demostrar un mínim d’autonomia respecte Londres. Aquest model demostra que ser al centre de l’agenda política, no sempre vol dir canviar de rumb ideològic, ans al contrari, és només una qüestió de rigorositat i persistència en l’execució del programa polític.
L’altre eix important per a conèixer millor l’èxit de l’SNP, és la seva aposta cega per usar els nous mitjans de comunicació com a base de difusió del seu projecte polític. Tot un exemple de com versar la gestió política vers un espai molt dinàmic i allunyat del què fins ara ha estat la concepció del militant i elector tradicional.
L’SNP disposa d’una immensa base de dades de molts dels seus electors i simpatitzants a escala nacional. Però el més interessant és com es dinamitza aquesta informació. Aquesta base de dades, gestionada majoritàriament mitjançant les TIC, en primer lloc, s’aboca sempre a dinamitzar-la amb les branques del partit a nivell local, la base de treball per al partit, i pel què fa a escala nacional, aquestes dades s’usen constantment per a generar enquestes socials sobre qualsevol aspecte, cosa que és responsabilitat d’un grup de persones contractades per l’SNP.
Tanmateix, les grans campanyes electorals, així com els grans projectes polítics presentats pel govern de Salmond, han estat difosos amb molt d’èxit mitjançant les TIC, reduint així la despesa, optimitzant recursos, i sobretot, especialitzant la comunicació que tant necessari és per arribar a un electorat que arreu del món demana moltes més exigències.
L’ús d’aquestes dades és un model de política de màrqueting molt ben gestionat i aprofitat per a crear un estat d’opinió constant entre els ciutadans, i una nova manera de crear cohesió de moviment a la moderna, a l’estil del segle XXI, l’era de la informació ràpida i especialitzada. Val la pena prendre nota.
0 comentaris:
Publica un comentari