Richard Wilkinson i Kate Pickett professors de les Universitats de York i Nottingham, són els autors del llibre Spirit Level: Why more equal societies almost always do better, traduït al castellà per Desigualdad: un análisis de la felicidad colectiva. Val la pena llegir-lo, ja sigui per la seva completa publicació de dades com pel seu contingut sobre les causes socials i psicològiques que crea la desigualtat social. En faig un breu resum d’aquells capítols més interessants,
L’augment de l’angoixa
Jean Twenge, psicòloga de la Universitat de San Diego, va reunir diversos estudis d’entre 1952 i 1993 sobre l’angoixa en diverses poblacions americanes que escenifiquen una diagnosi inicial com a societat, les altes quotes d’ansietat que patim malgrat els alts nivells de confort i comoditat material que caracteritzen les societats modernes. El sondeig avaluava 52.000 individus.
Ja fos en estudiants universitaris com en nens, Twenge va trobar el mateix patró: al final del període universitari mitjà els joves pateixen més angoixa que el 85% de la població al principi del període. I el que sorprèn més, a finals de la dècada dels anys 80 el nen nord-americà mitjà era més angoixants que els pacients psiquiàtrics infantils de la dècada dels 50.
Els estudis que s’han succeint al llarg d’aquests darrers anys, conclouen que la població de molts països desenvolupats ha experimentat un augment substancial en els índexs d’angoixa i depressió. Entre els adolescents, aquest fenomen ha desenvolupat actituds delinqüents i un alt consum de drogues i alcohol.
L’autoestima i la inseguretat social
Entre les tendències que prenen força entre les patologies psicològiques hi ha un factor clau, i que es va identificar en l’augment de l’autoestima personal. Twenge afirma que en la dècada de 1950 el 12% dels adolescents estava d’acord amb les afirmacions del tipus “sóc una persona important”, però a finals de la dècada de 1980 aquesta proporció havia crescut fins al 80%.
La resposta dibuixa una situació de creixent ansietat provocada per una excessiva preocupació per com ens veuen la resta i què pensen de nosaltres; es genera així una reacció de reforç de la nostra pròpia seguretat, com a mitjà precisament per a combatre les nostres debilitats. Aquesta actitud defensiva implica un fort egocentrisme que es confon amb l’autoestima.
Aquestes dues causes, l’egocentrisme i l’autoestima, han vinguts acompanyats d’un narcisisme a l’alça, i que ambdues tenen arrels comunes. Les dues estan causades per un augment del que s’anomena “amenaça social avaluativa”.
Un dels avenços més recents més importants és el reconeixement de l’estrés psicològic com un factor determinant per a la salut als països més avançats. Hi ha tres situacions socials que creen aquest estrés: un estatuts social baix, falta d’amics i estrés en les primeres etapes de la vida.
Orgull, vergonya i estatus
El psicoanalista Alfred Adler argumenta que quan més alt s’està en l’escala social més sembla ajudar-nos el món a allunyar-nos de la sensació d’inseguretat. Si com generalment ocórrer; “veiem la jerarquia social com una espècie de rànking de les capacitats humanes, llavors els signes externs d’èxit i fracàs (treball, ingressos, educació, vivenda, cotxe i roba) són els que marquen les diferències.
És difícil, segons Adler, ignorar els estatus socials perquè desenvolupen un paper important en la definició de la nostra vàlua i en la consideració de la resta. I també són causants de violències socials efectes que provenen de les nostres comparacions socials. El desprestigi, la humiliació social, el despreci, són raons per les quals es fa ús de la violència en les societats més desiguals.
Resumeix Adler palesant que l’orgull és el plaer i la vergonya el dolor per mitjà dels quals ens socialitzem, de manera que, ja des de ben petits, aprenem a comportar-nos de manera socialment acceptable.
De la comunitat a la societat de masses
Perquè en l’últim mig segle ha augmentat tan dràsticament l’angoixa social, tal i com revelen els estudis de Twenge? Una explicació plausible pot estar en la desaparició de les velles formes de vida comunitària.
Les cares familiars han estat substituïdes per un flux constant d’estranys. Així es posa constantment en qüestió qui som.
Unit a altres dades que aporta Twenge sobre l’augment en els nivells d’ansietat i narcisisme, suggereix que –en comparació amb models de societat anteriors- ens hem tornat altament insegurs, obsessionats amb la impressió que donem a la resta, preocupats perquè la resta puguin trobar-nos poc atractius, o avorrits, o estúpids, i que estem tractant de “promocionar” la nostra imatge constantment.
Aquesta vulnerabilitat forma part de la patologia psicològica moderna i es troba directament lligada al consumisme.
Recomano la lectura d’aquest llibre, val molt la pena, i posa de manifest que potser la lluita de classes ha desaparegut però no les desigualtats de classe. La lluita per la igualtat, segueix ben vigent, i ara, ja tenim un estudi sobre la taula que ens ho pot corroborar.
0 comentaris:
Publica un comentari