El passat mes de setembre va tenir lloc la Conferència Nacional del Labour Party a Liverpool. Podríem dir que en aquesta darrera convocatòria nacional del laborisme, el nou president Ed Miliband, ha intentat fer els primers passos per a desmarcar-se d’una llosa del passat que pesa massa, el New Labour de Tony Blair.
Més enllà de la situació interna del Labour o els resultats polítics d’aquesta darrera Conferència, crec que val la pena analitzar com el nou laborisme encapçalat per Miliband ha estat capaç de generar un procés de debat intern força interessant i útil per a la revisió de les estructures polítiques del segle XXI.
Al laborisme britànic ha estat sempre tradicional crear espais on poder discutir les tendències polítiques internes, on generar idees i propostes que en molts casos han estat conduïdes i ideades per especialistes o intel•lectuals com ara el reconegut professor de sociologia Anthony Giddens en l’època Blair, o el professor de teoria política Maurice Glasman, el professor de filosofia Marc Stears i el professor universitari d’Estudis Culturals Jonathan Rutheford amb Miliband.
Alguns d’aquests nous “quadres pensadors” del laborisme a més, crearen l’any 2009 una nova corrent de pensament, el Blue Labour. Ja al 2009, el Blue Labour es va erigir com una corrent crítica amb la línia oficial del Labour i sobretot del seu model econòmic que pretenia compactar la nova socialdemocràcia amb el neoliberalisme. Les insígnies d’aquesta nova corrent són “la igualtat, la mutualitat i la solidaritat”, una concepció molt anglesa de la socialdemocràcia.
El Blue labour aboga per un canvi absolut en el model de relacions econòmiques, el punt base d’aquesta nova línia política. Critica el neoliberalisme i el denuncia com a causant de la destrucció històrica de xarxes de petits i mitjans emprenedors, artesans, autònoms, molts d’ells laboristes, i contraposa a aquest model, a la creació d’una nova concepció de la igualtat i a l’internacionalisme, el qual ha de permetre crear sinèrgies i intercanvis sempre positius entre països i els seus ciutadans. Ja per últim, el blue laborisme aboga per a crear un nou Moviment de Resistència al model neoliberal que promogui el bé comú i les noves oportunitats.
Ja en un altre aspecte, i endinsant-nos en aquest procés de renovació del Labour, Miliband essent condescendent amb la situació política del passat i l’actual, assumeix els errors en la línia econòmica del blairisme i dona suport a algunes de les reformes i a l’assumpció de certes retallades en el sistema sanitari i de protecció social que promou l’actual govern liberal-conservador. Tot i això, Miliband també reclama un pla per al creixement econòmic del país, sense concretar massa aquesta proposta però almenys amb una proposta que intenti contrarestar les retallades que suposen els laboristes, s’han d’assumir per a superar la situació actual de crisi.
Però la conferència també va tenir un altre debat molt interessant. Mitjançant un document creat per l’equip de Miliband sota el nom Refounding Labour a party for the new generation, el Labour s’ha proposat crear un nou model de treball i de dinamització del partit.
En aquest document, s’analitza a fons la vida interna del partit des de l’època Blair, i s’intenta posar les bases per adequar el partit a les necessitats de la gent i de les noves eines de la comunicació. Es fa palesa la necessitat d’impulsar les TIC com a principal element de dinamització social, ja que aquestes noves eines seran en un futur proper les xarxes de relació social, però el que més em crida l’atenció d’aquest document és la importància que se li dona en reforçar i dinamitzar les agrupacions locals laboristes.
Per al nou laborisme és fonamental fer créixer les col•laboracions amb el Labour, sigui quina sigui la seva vinculació. Tenir una xarxa àmplia amb les dinàmiques locals i posar en un lloc no tant central però sí important a les tasques polítiques locals és una altra nova proposta d’aquest document. Comparteixo força aquesta teoria de crear per damunt de tot una xarxa complexa i àmplia, que d’una manera o una altra pugui col•laborar amb el laborisme local i que les tasques estrictament polítiques tornin a ser un element més dinàmic però sense ser l’eina fonamental per a les tasques polítiques del Labour a nivell local.
No crec que el Labour inventi res, simplement, crec que el model partidista que estem deixant enrere no ha estat capaç d’entendre que els vincles polítics amb la societat no tenen una fórmula màgica, simplement cal treballar i ser sensibles amb allò que dona vida als partits, les bases i els seus processos de presa decisió.
0 comentaris:
Publica un comentari