En la memòria de molts de nosaltres ja no hi trobarem la imatge del Pla del Besòs, un zona d’activitat agrícola que havia estat tant important per a les poblacions que formaven part d’aquest; Mollet, Montornès, Montmeló, Sant Fost i Martorelles.
Si parleu amb persones que van poder viure i gaudir el pla en la seva plenitud, us en parlaran com un espai ric agrícolament però també quant a fauna. El meu pare, com altres joves, als anys 60, m’explicava que al riu Besòs era molt tradicional anar-hi a pescar; barbs, carpes, anguiles…jo vull parlar del pla del Besòs que pertanyia a les poblacions de Mollet, Martorelles i Sant Fost perquè era una zona amb moltes característiques i singularitats, i era molt famós entre altres coses per la seva qualitat en produir mongetes (or i plata, del ganxet, carai), presseguers, molts d’ells pertanyents a les terres de Can Carrencà i Can Puig de Martorelles. També el cultiu de la patata havia estat força important. Ja en el llibretó de la festa major de Martorelles de 1947, es deia que només Martorelles havia produït tanta patata com la capacitat de 100 vagons l’any. Per contra, el cultiu de la vinya es localitzava majoritàriament a terres més altes, a la serra, on el sauló hi és present i li dona una gran qualitat al vi.
Tota la plana del Besòs era terra d’horta, una activitat absolutament perduda al Baix Vallès excepte a Gallecs. Tota l’horta d’aquesta zona era regada mitjançant una resclosa situada vora el pont de Montmeló, al riu Mogent, i que pertanyia a la vila de Montornès. Aquest era anomenat el Rec de Dalt o el Rec Gran de Dalt, i era gestionat per una comunitat de regants de la zona. El rec baixava enganxat al camí fins al safareig de la casa de Can Fenosa, Martorelles. En aquest punt una fibla desviava l’aigua cap al safareig i el rec continuava fins a la bassa del Molí de Lloberons; passava per sota del molí i continuava per davant de Can Collet fins a la bassa del molí de Can Carrencà i pel rec del molí retornava al Besòs no sense abans haver regat les hortes del terme de Sant Fost.
És curiosa la distribució que se’n feia de les terres del pla. Hi havia una gran pluralitat de noms i de propietats encara que majoritàriament eren les cases més riques de Martorelles i Sant Fost les qui posseïen la majoria de les terres del pla.
Per exemple, el que és anomenat el pla de l’Artigassa, que es localitza entre el pla de Can Puig i de Can Matons, tenia les terres i persones següents: en Joan de Can Puig, Can Quim, l’Esquirol, el Gat, Can Pau Sobirà, Can Camp, el de la Viuda en Tòfol, Can Tomeu. Però també hi trobem altres nomes de zones vinculades a propietats: la plana de cal Cisteller, el pla de Can Collet, el pla de Can Fenosa, el pla de la Fulla, o el pla de Can Baliarda, a Sant Fost, que era pràcticament l’única casa propietària de les terres hortícoles de la plana pertanyent a Sant Fost.
Totes les terres eren dividides per peces, i com bé recull Enric Garcia-Pey al seu llibre sobre toponomàstica martorellenca, aquests són els noms d’alguns dels parcelers que les treballaven: la peça de l’Alberto, la peça de l’Altra Banda, la peça del Camarero, la peça de Can Camp, la peça de Can Cuní, la peça d’en Fonso etc.
La riquesa d’aquesta zona com he vingut repetint, era immensa, i la seva bellesa també ho deuria ser, de ben segur. La seva activitat, l’agrícola, permetia cuidar i preservar espais molt diversos en una plana molt petita com és la del Besòs.
Tantes persones recorden el Gorg de Can Carrencà que era tan abundós d’aigua, situat on actualment hi ha el carrers de la Verneda i del Molí. O les vernedes que arribaven ben bé fins a la desembocadura de la Riera de Caldes, o els aiguamolls que arribaven fins a Can Pere Gil, a La Llagosta passant per Mollet i Montcada, i que ara han desaparegut totalment. I per a posar-hi el punt final, una imatge. Just al vell centre de la plana martorellenca una casa, l’anomenaven La Caseta i és digne recordar-la -al llibre d’en Garcia-Pey la podreu veure en plenitud- per la seva senzillesa, que la fa única, com també es podria descriure de la ja desapareguda plana agrícola del Besòs, una llàstima amb història.
0 comentaris:
Publica un comentari