Pels volts de l’any 1260 un senyor feudal anomenat Huguet de Bigues, i resident a la casa de Can Badell de Bigues –encara empeus- es va convertir en un personatge arreu conegut i buscat entre nobles, el mateix veguer de Barcelona i el Vallès, i el monarca, pels seus pillatges i les seves agressions a cases i esglésies d’arreu del Vallès.
De fet, el mateix rei Jaume dictà sentència contra Huguet de Bigues a petició d’alguns nobles, cosa que va comportar el seu posterior arrest i execució. Desgraciadament, no s’ha pogut recollir la sentència condemnatòria.
Huguet de Bigues cometé tots tipus de pillatges i abusos contra la població majoritàriament vallesana. El seu radi d’acció però es concentra en la gran majoria de casos en el que avui coneixem com a baix Vallès, o sigui, les poblacions de Sant Fost, Martorelles, Mollet, Montmeló, Montornès, Parets, Santa Perpètua i en el cas d’Huguet, també van arribar les seves accions fins a alguns pobles maresmencs com Tiana, Alella o Vilassar.
En el recull de declaracions del seu judici s’especifiquen algunes de les seves actuacions:
“Va donar (el pagès) a n’Huguet, qui va venir al seu mas amb set servidors , dotze diners per servei (pro servitio), que va donar més per pròpia que per voluntat”.
Declaració de Dolça de Can Canyelles, Parròquia de Sant Fost
“Des de fa cinc anys que n’Huguet recaptava blat per tota la parròquia de Martorelles”
Declaració de R.P. Terrades de Martorelles
En Pere de Can Carrancà de Martorelles va declarar que Huguet li va exigir que li donés menjar i ell li va donar “per por que li tenia”.
Huguet també vas ser acusat de violacions, homicidis i raptes, un dels més sonats dels més sonats, va ser la suposada violació i rapte de Geralda, filla d’Elisenda de Brugueres, a la qual Huguet va pretendre com a esposa i, davant la negativa de la jove, la raptà. Amagà la jove Geralda al castell de Montornès on la violà, i se l’endugué definitivament a casa del seu pare, Montpalau (Maresme), on la deixà prenyada.
La seva intencionalitat en totes les seves accions era demanar el pagament del pro servitio; que no deixa de ser la reclamació d’una prestació senyorial indefinida, i que possiblement ve a ser la reclamació que Huguet feia de la seva autoritat sobre aquelles seves suposades terres.
Aquest és un breu resum de la història d’aquest bandoler que res té a veure amb les característiques que tenim a la ment tals les de Serrallonga, Roca Guinarda etc. És un feudal que reclamant el què suposadament és seu usa els mateixos mètodes de pillatge que el bandolerisme clàssic del segle XVII i XVIII.
De fet, tots els fets i declaracions venen recollits pel folklorista vallesà Francesc Maspons en el seu llibre un Bandoler Feudal, editat el 7 de març de 1898. Desgraciadament, l’edició d’aquest llibre fa anys que ha desaparegut, haureu de buscar entre els antiquaris.
Ja per últim, tampoc el Vallès es va quedar curt en la seva participació en el bandolerisme clàssic liderat per Serrallonga. Dos dels seus màxims confidents eren vallesans, la família Parets de Sant Feliu de Codines, i la casa de Can Farrell a Caldes de Montbui. I les veus de camins, turons o cases on s’anomena la petjada dels bandolers (el camí dels bandolers de Gallecs o el turó del bandolers de Sant Fost) és molt important en l’onomàstica vallesana.
0 comentaris:
Publica un comentari