Els templers al Vallès

El comte de Barcelona Ramón Berenguer III va ser l’introductor de l’Orde del Temple a Catalunya, és més, es discuteix des de fa anys sobre la seva possible filiació a l’Orde. El seu fill Ramón Berenguer IV va consolidar l’Orde al Principat. Entre els cortesans que formaven part del sèquit de Berenguer IV que van fer les primeres cessions patrimonials a l’Orde hi havia dos vallesans, Ramón Renard de la Roca i Pere Albert de Lliçà. Aquests són uns dels primers membres de la noblesa feudal vallesana que formaren part de la gran i dominant Orde dels Templers. Aquí comença una llarga, interessant i desconeguda història entre els sacerdots-cavallers i la comarca del Vallès.

Cap a l’any 1131 Guillem Ramón de Sant Pere de Vilamajor donà la Temple tot l’alou que posseïen a aquesta població, aquesta n’és la primera cessió patrimonial d’un vallesà a l’Orde.

L’interès de l’Orde per la nostra comarca venia de lluny i es va consolidar amb la creació de la comanda de Palau, que passà a ser el principal punt de gestió del patrimoni templer per a la ciutat de Barcelona. Concretament, el nucli de Sant Magdalena en fou el principal centre patrimonial i religiós de referència per als Templers. La fundació de la comanda va anar associada a una família, els Rovira, naturals de Palau-solità. Els seus membres més destacats van ser Berenguer i Pere de Rovira. Els quals també estaven relacionats amb la poderosa família dels comte de Montcada. La família Rovira, va demostrar tenir un gran pes entre la noblesa catalana.

A tall de demostració del seu gran poder, la família Rovira quan s’inicià el procés de conquesta de l’Illa de Mallorca, participà d’aquest procés bèl•lic posant al seu càrrec el flet dels vaixells de tota la flota principatina que marxà cap a l’illa. Tota una demostració de poder.

Però fou Pere de Rovira el màxim referent d’una família abocada a l’Orde. De fet, Pere de Rovira va ser el primer mestre provincial de la Corona d’Aragó i Provença. El patrimoni dels Rovira, que en aquells temps era el símbol del poder, era molt important per a l’Orde del Temple.

Posteriorment, els Templers van anar expandint el seu patrimoni territorial arreu del Vallès, cosa que ve a significar el pes que el Vallès té per a l’Orde. Les possessions de la comanda de Palau passaren per diversos alous, esglésies o parròquies tals com les de;

Caldes, Gallecs, Parets, Lliçà, Martorelles, Collsabadell, a Llinars, Palou, amb la donació de Ramón de Palou l’any 1197, Cardedeu, Vilanova, Sentmenat i Palautordera, on els Templers varen construir el reg que va permetre abastir d’aigua la plana hortícola d’aquesta població a peus del Montseny.

Fins aquí una breu història d’una part històrica important per al nostre territori, que val a dir, és gairebé desconeguda pel públic general i per molts historiadors locals.

Ja per últim, fa poc he pogut visitar l’antiga capella de la casa de Sant Magdalena. Casa per altra banda, declarada Bé del Patrimoni Local. En Josep Estrada, un pagès força simpàtic que n’és el propietari, la manté en peus com pot, de fet, hi té una cort per al seu burro, i la capella s’aguanta per una sèrie de suports de ferro que en un dia de mal temps poden acabar cedint. És una pena i una vergonya que un patrimoni tant destacat i nostrat per al vallesans com és aquest, no es tingui en compte, i no es cuidin ni les lletres i imatges del rètol que indica el pes històric d’aquesta casa. Tota una pena.