Anders Behring Breivik és un personatge absolutament boig, i té una ment obsessiva, d’acord. És més, amb casos així molts companys i amics els hi he arribat a sentir paraules de frustració i de venjança, una reacció aquesta última, força lògica després de viure un assassinat massiu tan fred i calculador com aquest. Però, aquesta no és la resposta ni la solució.
Tampoc no n’hi ha prou amb contrarrestar aquest desastre creat per un humà amb una frase tan buida com “davant d’aquest atemptat a persones innocents cal crear més democràcia”. I això de més democràcia, què vol dir? De fet, el debat social, en aquests darrers dies no ha anomenat en cap moment el sistema democràtic. S’ha parlat de multiculturalisme, de persecució de l’extrema dreta, d’un control més exhaustiu i eficaç de les xarxes etc., però no de democràcia. Per tant, on és el problema? Els problemes en són molts i molt variats, però tots afecten el sistema de valors de la democràcia i dels ciutadans que la composem. Estem vivint moments de canvi cosa que afecta a la nostra solidesa en els valors i la solidaritat entre persones.
En primer lloc, la democràcia
L’arrel del problema i la resposta a un cas com el d’Utoya és empènyer la democràcia? N’hi ha prou amb això? No. La democràcia no és la resposta a tots els mals, és un complex sistema de valors que creen els humans i consoliden una sèrie d’institucions socials i polítiques de manera transversal i col•lectiva. Per tant, què cal, més democràcia o més valors per a la democràcia? El què cal és posar en valor els valors tradicionals –la llibertat, la solidaritat, l’ètica, l’esforç etc- i reforçar els nous valors -la creació individual, la pluralitat, l’eficiència etc-.
Per altra banda, la democràcia és un sistema que integra i ofereix valors ciutadans? Sí, però actualment només en part. Un jove estudiant que ha acabat una carrera brillant que quan surt de l’aula no troba feina i ha d’acabar fent de mosso de magatzem es pot entendre com un ciutadà integrat al sistema democràtic? o és que el sistema ha fallat amb allò més essencial, el valor de l’eficiència? Qualsevol ciutadà que treballa des de bon matí fins al vespre, amb una parada de poc més de dues hores per a dinar, amb família, es pot sentir plenament integrat al sistema democràtic quan ha d’anar a qualsevol administració i ha de fer una cua immensa per a ser atès i perd hores hores de treball que podria aprofitar per altres afers personals? Crec que el sistema democràtic no és que sigui madur és que requereix un procés encara llarg, de canvi i d’adaptació als nous temps.
Tenir en compte les Noves Xarxes de la Comunicació, la democràcia ha d’estar atenta
El cas d’Utoya és la constatació de que la xarxes socials suposen una eina molt més activa i eficaç que el sistema democràtic. Breivik, ha construït un imaginari personal mitjançant la informació que li oferia la xarxa, i s’ha basat també en la informació que li donava la xarxa per a crear l’explosiu que va fer esclatar al bell mig d’Oslo. I ningú ha estat conscient del què feia el personatge i de quins suports podia tenir. Crec doncs, que les xarxes socials han superat fa temps l’eficiència del sistema democràtic. La democràcia de fet, està constituïda per una sèrie d’institucions massa enquistades en un procés històric ja passat, ara, per dir-ho d’una manera intel•ligible, els ciutadans són els principals protagonistes de la consolidació de la democràcia i no els estats i les seves institucions, els rols han canviat.
Per cert, considero absolutament necessari disposar de límits en les xarxes socials, això també vol dir crear valors, i no, com diu alguns, perquè es posin límits es privarà de la llibertat, és un anàlisi negatiu de la creació de la justícia i la raó.
Degradació d’algunes bosses socials amb caràcter transversal
Beirvik era un pagès de classe mitjana, ben establert i amb una xarxa d’amistats normals, encara que en els darrers anys es va distanciar força del seu cercle d’amistats. Molts revisionistes de la història, o dels membres de l’extrema dreta parlamentària d’arreu d’Europa són gent de classe mitjana amb una vida, molts d’ells, relativament normal.
Sembla que la dreta racista i xenòfoba es recomposa, i ho fa amb plena normalitat a països com Noruega, Àustria, Suïssa etc. Però, crec que mentre aquesta extrema dreta jugui el paper de la democràcia aquests “casos” es poden anar resolent sense haver de fer un gran soroll, encara que cal tenir en compte que davant de l’emergència de partits d’extrema dreta cal crear nous valors i noves regles del joc, i no serveix només la queixa i el rebuig, no n’hi ha prou.
Però, el què realment em preocupa és que la democràcia, en sí mateixa, permet obviar i no integrar bosses socials força importants, siguin de l’estament social que siguin, i a més, aquestes bosses socials poden disposar de noves eines de relació social, la xarxa. Això vol dir que la resposta del sistema de valors i de la democràcia en el seu conjunt segueixen sense satisfer i és fàcilment substituïble per altres eines més eficaces i ràpides en la seva resposta com ara la violència. Cal més eficiència, una concepció molt més real i no tant conceptual del món social en comptes de generar només més democràcia.
Per tant, jo no crec que haguem de defensar només la democràcia, i només quan succeeixen casos com aquests, és un error. Crec que la democràcia és el problema de que succeeixin casos com els d’Utoya, perquè ens hem oblidat de la virtut ciutadana i dels valors que la composen, justament perquè pensem que la democràcia n’és el seu màxim garant i protector, sense tenir en compte el valor humà. I és que els temps canvien però les respostes a aquests nous temps com a humanitat, encara estan per resoldre.
0 comentaris:
Publica un comentari