diumenge, 5 de setembre de 2010

Què passa al País Basc?


Sembla que les coses es mouen a Euskal Herria, i aquest té traços reals que poden marcar un camí força segur en la seva direcció. I és que a Euskal Herria s'estan generant accions força interessants i ben diferents als diversos processos de transició cap a la negociació política que s'han anat succeint entre ETA, l'Esquerra abertzale i el Govern espanyol.

La declaració d'ETA d'avui mateix, al marge de remarcar la seva aposta per la negociació i el diàleg, també incideix de manera implícita - sense explicitar encara el quan i el com- l'abandonament de la “de les accions armades ofensives”. Aquesta declaració, ha vingut precedida per l'emplaçament al cessament de l'activitat armada que l'Esquerra abertzale i Eusko Alkartasuna han feta pública aquesta setmana, mitjançant un document filtrat a partits i sindicats anomenat Acuerdo sobre las condiciones mínimas y suficientes para el desarrollo del proceso democrático, la seva decisió d'encetar un procés de pacificació avalat per la comunitat internacional.
Tanmateix, aquest cop sí, l'Esquerra abertzale ha entès que l'escena internacional hi té un pes específic clau, i avui mateix, hem pogut veure com una decisió d'aquest calatge polític, transcendia arreu del món, i per tant, trencava amb la dinàmica obtusa de declaracions curterministes i propagandístiques del Govern. Ara, la comunitat internacional ja és un actor del procés, i això ja és una primera victòria per a l'Esquerra abertzale.

Però tot aquest bullici de les darreres hores, ve marcat per una sèrie de moviments polítics que poden tenir una forta transcendència en el mapa polític basc i que han estat treballats amb paciència i capacitat d'anàlisi per part dels diversos actors polítics abertzales.
Des del trencament de la treva l'any 2006 amb l'atemptat de Barajas, ETA i l'Esquerra abertzale, han viscut en un cercle de pressió política i policial constant, que ha debilitat en escreix la capacitat d'incidència de l'Esquerra abertzale. Pressió aquesta, que ha estat també aprofitada en molts casos pel Govern espanyol per a llimar qualsevol tipus de moviment polític intern de l'abertzalisme, i que ha conduit a generar situacions intencionades políticament com és el cas de l'empresonament del màxim referent abertzale Arnaldo Otegi.
I és que aquesta situació de bloqueig, només ha generat una reacció en el sí de l'Esquerra abertzale; l'inici d'un debat intern profund i la construcció de nous espais polítics i socials que trenquen amb la dinàmica política tradicional abertzale, cosa que ha provocat, si més no entre el moviment abertzale, el posar sobre l'agenda política basca la pacificació i el diàleg com a conductes per exercir el futur dret a decidir.

Poso com a màxim exponent d'aquest nou escenari polític basc, l'anunci per part de l'Esquerra abertzale i Eusko Alkartasuna de la creació d'un acord de mínims entre ambdues formacions plasmat en el document, Bases de un acuerdo estratégico entre fuerzas independentistas. Un d'aquests nous espais polítics que parlava anteriorment, i que té com a finalitat treballar per a crear un nou front polític al qual també s'hi ha convidat a la formació política escindida de Batasuna, Aralar, i que a dia d'avui pot ser l'element més sòlid per a la reformulació de l'independentisme basc, que tant li fa falta.

Val a dir, que potser, aquesta primera declaració de “cessament d'accions ofensives” d'ETA, només és un missatge intern per a l'abertzalisme. Una apel·lació a l'esperança i a la creació de ponts de confiança entre els diversos actors polítics abertzales. Ara bé, aquest cop, malgrat tot, hi ha dos elements que ens han de fer creure que el procés cap a la pacificació i la negociació són possibles; la intervenció implícita dels agents internacionals en el conflicte basc, que té com a màxim exponent la Declaració de Brussel·les compost per importants agents polítics i diplomàtics immersos en processos de pau, així com els canvis que l'Esquerra abertzale està generant en les seves files i que sembla que tenen la voluntat de mirar cap a un futur real i seriós cap el dret a l'autodeterminació per mitjans polítics i democràtics.