diumenge, 20 de desembre de 2009

Endavant amb les consultes!



Després d'una setmana prou distreta pel què fa a les valoracions de les Consultes d'Independència que es van celebrar el passat dia 13 de desembre, toca fer un anàlisi amb retrospectiva i de manera objectiva.
Els resultats globals, quasi un 30% de la població ha estat partícip de qualsevol de les consultes que s'han realitzat arreu del país, no ens enganyem, evidentment que han estat un èxit. Només això, un èxit, però amb majúscules. Ara bé, cal aprofundir en l'anàlisi que hem fet tots plegats aquests darrers dies, que ja toca.
Dic que les consultes han estat un èxit, per diversos motius. Les Consultes per la Independència no tenen caràcter vinculant, i ni molt menys, estaven recolzades majoritàriament per les institucions del país. Això que ha generat? Per una banda, ha generat motivació perquè l'estructuració d'aquestes, des del seu inici, ha estat realitzada gràcies a l'esforç de partits, entitats, persones a títol individual, empreses etc.
Però les consultes només han motivat a una part de la societat, aquest trenta per cent. Doncs bé, un 30% de la població que participa en una consulta no vinculant sense el suport de les institucions polítiques del país, és tot un èxit, i per a mi més que una esperança de futur, és un pas força important per a situar el projecte independentista en el centre del debat polític de casa nostra. I és que aquesta xifra, és un indicador evident de que aquest gruix de gent, sense guanyar-hi ni perdre-hi res està pel dret a l'autodeterminació. Ara bé, diversos generadors d'opinió i partits polítics com ara el PSC i ICV, han reiterat al llarg d'aquesta setmana que la majoria de la gent no està pel projecte independentista i que a les consultes del diumenge passat va quedar palès que els independentistes són una minoria, ja que només un 30% de la població va anar a votar. Res més lluny de la realitat i de la rigorositat política. Aquestes consultes, si una cosa han generat, és un gruix de gent que de manera tàcita aposta per la independència, però tal i com han deixat reflectit diverses enquestes i estudis en aquests darrers mesos, la intenció del vot favorable a la independència augmentaria en el cas de que les consultes tinguessin caràcter vinculant. Per tant, fals l'argument de que som una minoria, que alguns s'atribueixen sense posar sobre la taula cap proposta per a resoldre suposicions subjectives i una mica de pa sucat amb oli.

Per tant, als independentistes és clar que ens queda un llarg camí per a recórrer, però és menys llarg del que tots, banalment pensàvem.

També vull exposar altres anàlisi molt positius per a la salut de l'independentisme. Podem ja, de manera categòrica, dir que l'independentisme és l'únic projecte polític que està al carrer, a les institucions i als mitjans de comunicació simultàniament, i que a sobre és capaç d'organitzar per ella mateixa més de 160 consultes per la independència per tot el país, així com és capaç de mobilitzar a milers de persones en una manifestació, com també pot crear dinàmiques que marquen pautes en els mitjans de comunicació, en l'economia, en la cultura, etc. Això, companys i companyes, se li diu futur i capacitat per a poder portar a terme els nostre objectius com a país. Espero però que certs comentaris o estirabots que vam haver de patir en poc menys de 12 hores després del 13D no succeeixin mai més, i sobretot, que serveixin per una sola cosa, estar d'acord en que malgrat que tots tinguem els nostres objectius, els nostres pensaments o la nostra militància política, hem de respectar les regles del joc i de la rigorositat, sinó, si traspassem aquesta frontera, seguirem generant una imatge de desori que ens exclou de poder fer del projecte independentista, un projecte incloent i integrador per a les noves capes migratòries o d'altres realitats socials del país.

Per altra banda, segueixo creient en que la posició del PSC és absolutament contradictòria, i a la llarga, si definitivament sabem marcar entre tots l'agenda política nacional, hauran de prendre una determinació. D'exemples, darrerament en tenim un de força evident, a Escòcia, el Partit Laborista, ha hagut d'assumir la possibilitat de convocar un referèndum per la independència d'Escòcia, i a sobre, vista la situació de convulsió que ha generat l'SNP, Partit Nacional Escocès, fent pública la intenció de convocar un referèndum d'independència per al 2010 a Escòcia, han demanat que aquest, fos el més aviat possible per intentar aturar la il·lusió creixent de molts escocesos cap aquest projecte. No és possible comparar Catalunya amb Escòcia per molts motius, però sí que és possible creure que el PSC només pot ser creïble en aquest aspecte, si aposta públicament per a fer participar a la gent, com un exercici democràtic, que té un alt contingut polític, i que el 13D va quedar palès que cal tenir-lo en compte a la curta i a la llarga si es vol estar al centre de l'agenda política.

Per últim, també em sembla un argument poc seriós, el de posar al sac dels emprenyats i els rebotats amb Espanya a les 200.000 persones que van anar a votar, sense fer cap anàlisi una mica més sostingut. Tots sabem, que l'independentisme no és un projecte polític sorgit fa poc temps, ni que li manquen referents històrics, ans al contrari, el projecte independentista, o el sobiranisme, és un projecte teixit al llarg d'aquest dos últims segles, que ha passat per diversos processos històrics, que té un gran calatge social i polític, i que té en compte la majoria de la nostra societat. És un greu error, posar els vots del 13D en la saca del malestar per la situació de “rapte” de l'Estatut. L'Estatut, per aquestes 200.000 persones -per cert, encara queden molts pobles per a ser consultats en els propers mesos- ja està superat, demanen un nou imaginari sòlid i que miri cap a Europa, no s'emmarquen en projectes com el de l'Estatut, que segueixen el mateix patró de sempre, l'entesa amb l'Estat, no, ara volen ser estat, per decidir què volen ésser.

Per tant, endavant amb les consultes, amb alegria i amb rigorositat, que són les dues peces per seguir fent possible l'èxit.

Bon nadal a tothom!