dissabte, 26 de setembre de 2009

Fem memòria...a Sant Fost



Sant Fost és un poble de poc més de vuit mil habitants que només hi ve la gent a dormir i a reposar després de vuit hores de treball. Sant Fost no té un centre urbà on poder passejar i trobar-te amb els amics. Sant Fost només són urbanitzacions que mai s’acaben. Sant Fost, Sant Fost, Sant Fost...Res més lluny que aquestes afirmacions. Fa anys que les sento, i crec, sincerament que els fets actuals provoquen que perdin la credibilitat. Us ho explicaré amb un sol fet força simptomàtic.

Aquest divendres, en Jaume Rifà, l’Amadeu Rovira i en Josep Gurri, van presentar el seu llibre Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles segle XX. Aquesta segona edició dels llibres col.leccionables que porta endavant l’historiador local Jaume Rifà, fa una ressenya històrica i geogràfica de la quinzena de fonts que resten a la nostra població, i els itineraris a peu que es poden fer fins arribar a aquestes. Un llibre molt accessible per a tots els públics, però sobretot, és un llibre molt pedagògic i dinàmic per aquells que ens agrada descobrir nous llocs. Per cert, com a molts altres llocs, hem perdut, desgraciadament, una part important del patrimoni històric de la nostra vila, ja que a principis del segle passat teniem una quarantena de fonts amb una població que no arribava als 600 habitants! Certament, hem perdut alguna cosa pel camí.

Bé, el que em vull referir és a la capacitat que té una població de mirar cap enrere i ser capaç d’unir la història amb el futur i l’esperança. La sala de l’Ateneu, que és l’espai on es va realitzar la xerrada de presentació d’aquest llibret, era plena, aproximadament un centenar de persones. En aquell moment, mentre en Jaume, l’Amadeu i en Josep explicaven la importància de mantenir les fonts vives i netes, vaig percebre un sentiment contradictori amb allò que us explicava inicialment en aquest post. Vaig percebre il·lusió. Sí, il·lusió de tots aquells que estàvem allà per saber més sobre el nostre medi immediat i la gran capacitat que la nostra vila té per explicar-se i que l’expliquin si hi ha voluntat.

Però el cas més curiós i simptomàtic va ser quan en Jaume Rifà va anunciar la propera edició d’aquests llibres col.leccionables. En Jaume, va anunciar que la propera edició estaria dedicada a les caramelles...els assistents a la sala vam expressar majoritàriament un sentiment de sorpresa i d’il·lusió a la vegada, un xiuxiueig es va apoderar de la sala durant uns segons. Curiós no?

A la sala de l’Ateneu hi havia totes les generacions possibles, gent gran, adults, joves, nens etc. Ara bé, jo vaig poder percebre, que Sant Fost, el meu poble, ja no és un municipi d’urbanitzacions sense vida cultural, és per a mi i per a molts altres, un poble que encara li queda un llarg camí per recórrer però sembla que anem incorporant corredors de fons. Si volem podem.

diumenge, 20 de setembre de 2009

Més aportacions per al debat sobre les consultes per la independència.

Perquè cal seguir endavant amb l’objectiu de fer més consultes als municipis?

És evident que la fita d’Arenys de Munt marca un punt i a part en els objectius que com a independentistes tenim a curt termini. Arenys de Munt ha estat una petita onada que s’ha convertit en una marea d’una forta intensitat. Perquè? Doncs perquè hi ha una bona part de la nostra societat que demana més. No vol dir que a partir del dia 13 de setembre tot canviarà, ni molt menys. Vol dir que aquest, ha estat un pas important alhora de trencar mentalitats i arguments que mai han tingut cap raonament real i que ens possibiliten fer un nou pas com a país.

Perquè serveixen les consultes per la independència?

No ens enganyem, la consulta d’Arenys de Munt, i les que vindran són només accions simbòliques. Però és que el simbolisme és sempre un primer pas cap a la consecució d’accions de molt més relleu. Només cal voluntat -perquè el suport ja es veu que el tenim- per a fer els propers passos. I és que també ha quedat reflectit des de la jornada d’Arenys, que les organitzacions polítiques han de fer un pas endavant, perquè les organitzacions polítiques són una part molt important en tot aquest joc, i a elles se’ls hi ha de demanar que no es prenguin tot aquest moviment democràtic com una campanya de propaganda per afrontar les properes eleccions parlamentàries ni com un joc de l’estira i arronsa entre formacions. Ara toca posar-se d’acord i treballar seriosament per aquest nou projecte.

També és important realitzar aquestes consultes per a saber quin acolliment té el nostre projecte polític, el de la independència, i quin tant per cent de ciutadans té la voluntat de votar “simbòlicament” per un sí o per un no, és clar. És l’altre gran “tabú” que com a independentistes mai havíem estat capaços de mesurar i en alguns casos ens hem tirat pedres a la nostra mateixa teulada.

Per tant, les consultes per la independència que es puguin realitzar a d’altres municipis del país són importants per dos motius, escenifiquen un actor, el de la independència, en el debat polític nacional que convé mantenir i evolucionar. i ens permet trencar i crear un nou model per a projectar els nostres objectius nacionals que va una mica més enllà i que ja no depèn dels equilibris polítics, sinó que depèn de la col·laboració entre la societat activa i els partits polítics.

Per últim, aquesta experiència, com deia anteriorment, no ha de ser només un element simbòlic, com alguns ja han plantejat. Ha de ser un canvi en la manera de fer de l’independentisme, i sobretot ha de ser l’element que posi per fi sobre la taula de la política, el debat sobre com marcar un full de ruta cap a la independència. Això, és clar, dependrà de la voluntat de tots plegats.

Les contradiccions del PSC?

Amb tot aquest enrenou d’Arenys, penso que també hem posat a tothom al seu lloc. Parlo, en aquest cas, de les fortes contradiccions dels federalistes catalans, és a dir, del PSC. M’ha sorprès i em sorprèn força l’actitud d’aquests al respecte de la consulta d’Arenys de Munt i la que estan mantenint fins ara en d’altres casos com els de Berga, Tarragona etc.

El fet de negar o treure importància a les consultes no deixa de ser una manera de neutralitzar el seu fort calatge polític. Però el que em sorprèn més, és que el federalisme català s’oposi a una consulta nascuda de la societat civil i a més sigui plenament democràtica! És absolutament contradictòria aquesta actitud dels socialistes catalans, els quals penso que neguen aquesta expressió democràtica, sigui en el sentit que sigui, perquè entra en plena contradicció amb els seus objectius polítics, i en comptes de ser laxes amb l’actitud –com ha estat el cas dels laboristes escocesos amb la possible convocatòria d'un referèndum per la independència d'Escòcia-, rebutgen d’arrel aquesta possibilitat sense plantejar cap alternativa. I és que el socialisme català, si és que no vol entrar en una forta contradicció política, té l’obligació de plantejar alternatives o deixar que l’expressió popular parli, com en altres casos, ells mateixos varen assumir. Per exemple, el referèndum de l’OTAN o el de l’Estatut.

Cal analitzar amb força atenció l’actitud del PSC amb tot aquest període, i sota aquesta premissa, sabrem en un futur no tan llunyà, quins són els nostres companys de viatge i amb quins ens hi haurem de topar pel camí d’anada.

diumenge, 13 de setembre de 2009

Arenys de Munt, entre la il.lusió i l'autodeterminació



Jo ahir, com molts altres, vaig passar el dia a Arenys de Munt. Certament, ahir es respirava per la riera del centre d'Arenys, il·lusió i esperança. La clamorosa victòria d'ahir, penso que va marcar una fita tan psicològica com política que cal tenir molt en compte. Encara que el procés ha viscut força traves en la seva organització, i que un cop més, l'estat, en aquest cas enfocat en la persona de l'advocat de l'estat, ha fet el ridícul, vull felicitar a tots els organitzadors d'aquesta consulta per la seva impecable organització i per la seva transparència i solvència en tot el procés, de veritat, ha estat una consulta modèlica en tots els aspectes.
Com deia, la jornada d'ahir, marca una fita molt important com a país, per fi hem sabut passar de la dialèctica a la praxis en l'exercici democràtic de la consulta. Un cop més, els municipis són i han de seguir essent el motor dels canvis al nostre país.
Però la meva reflexió vol anar més enllà de la jornada d'ahir. No servirà de res una consulta tan exitosa com la d'ahir sense que altres municipis del país no acullin el seu relleu i per tant, permetin l'exercici democràtic de consultar a la ciutadania sobre el nostre futur nacional. I això, requereix una aposta important d'alcaldes i regidors del nostre país que tinguin la voluntat de consultar als seus ciutadans però és més important encara que la societat civil, com ha estat en el cas d'Arenys, impulsi aquests processos. El gran èxit d'Arenys, ha estat la col·laboració entre l'associacionisme i la classe política local. Queda clar doncs que el què cal és treure del mig els “mals vicis de la política”, que és el què distancia als ciutadans d'aquesta, i recuperar exercicis de tanta solidesa política i social com ha estat la consulta d'Arenys de Munt.
Per últim, i ja que m'engresco en posar fites a un nou repte nacional, la possible expansió de la consultes locals, ha d'estar ben organitzada i ha de tenir com deia anteriorment, una dinàmica de col·laboració entre ciutadania i institucions sense que això, evidentment, es barregi. La il·lusió que ens ha produït aquest èxit rotund de la consulta d'Arenys no ens ha d'impedir fer reflexionar de com tirar endavant les noves consultes i amb quina finalitat política i estratègica les hem de portar endavant.

PD; de la convocatòria feixista d'ahir una anècdota, com ha de ser i ha de seguir sent.