diumenge, 1 de març de 2009

Eleccions a Euskadi, una realitat il•legalitzada


Euskadi segueix tenint un panorama molt complicat sobre la taula i les eleccions d’aquest diumenge ho tornen a escenificar.

Els resultats d’aquest diumenge han portat a un escenari on les forces espanyolistes, aquells que se’ls anomena hipòcritament no nacionalistes o constitucionalistes, poden conformar una nova majoria parlamentària. El PNB per la seva part ha tornat a ser la força política majoritària en detriment de la resta de forces que conformaven el govern tripartit, EA i EB, que han caigut en picat. És evident doncs que hi ha una forta polarització política a Euskadi.

Es poden fer mil variables per un futur govern, PNB-PSE, PSE-PP etc. Ara bé, el rerefons de tota aquesta situació el coneixem, el conflicte polític amb Espanya.

Crec que a Euskadi s’ ha passat massa temps amb partits com PP i PSE que s’aprofiten de la violència per a guanyar adeptes i vots, això és irreal i descarnat, és més, no forma part del joc polític. L’escarni que genera la violència política a Euskadi, en viuen a Euskadi i a Espanya. I això té un període de caducitat perquè el conflicte forma part de la societat basca en diverses intensitats, sentiments i pensaments. No justifico la violència de ningú només la vull posar en el seu lloc doncs és l’única manera d’avançar en la resolució d’aquest conflicte.

Euskadi reclama un altre cop que hi hagi interlocucions serioses en l’àmbit internacional per a resoldre aquesta situació que ja no té gaire sentit i que viu de la resistència política dels uns, dels altres i dels de més enllà. Zapatero no vol entendre la situació i la seva possible resolució perquè el seu anàlisi porta a un resultat negatiu per al seus interessos, vist evidentment des de la Meseta. Ara bé, la responsabilitat política toca que es posi al dia a Euskadi (el PNB n’és un dels principals responsables), i aquí crec que les instàncies internacionals han de tenir un paper de pressió i de diàleg amb Madrid per a tornar a posar la resolució del conflicte sobre la taula de les negociacions.

I toca parlar de l’esquerra abertzale i el seu paper en aquestes eleccions. La il.legalització de D3M ha suposat una nova manca de democràcia a Euskadi i això només fa que deslegitimar aquest procés electoral. No té cap sentit un escenari polític on una força política que ha tret més de 100.000 vots nuls, el vot nul és un concepte de militància de molta consideració i de molta significació política, a l’Europa del segle XXI pugui restar al marge del sistema polític per decisions arbitràries i de poca consistència jurídica. Per tant, qualsevol anàlisi per a futur govern basc passa per un alt dèficit democràtic i per una manca de la realitat.

L’esquerra abertzale ja ha diversos missatges per al canvi, per a l’entesa, ara no toca anular interlocutors, toca reconeixe’ls per a poder avançar en el procés de pau.

L’esquerra abertzale és un interlocutor molt vàlid per a resoldre el conflicte, i aquesta situació malgrat l’aritmètica parlamentària que es crearà, té un gran forat negre que com deia Ione Goirizelaia “està allà, forma part de la vida d’Euskadi, i només des d’Euskadi serà possible resoldre’l”.